Radiació: Propagació de la calor sense necessitat d'un suport material, mitjançant ones.

Radiació solar: Energia en forma de llum i calor procedent del Sol.

Radian: Unitat de mesura d'angles, equivalent a l'angle central a la qual correspon una longitud d'arc de circumferència igual al radi.

Radioactivitat: Fenomen espontani pel qual nuclis inestables es transformen en altres nuclis mitjançant l'emissió de radiacions alfa, beta i gamma.

Radioisòtop: Isòtop que emet radiació.

Raig: Perpendicular al front d'ona.

Rambla: Corrent d'aigua de règim irregular situat en una zona de poc pendent a prop de la costa. Està seca la major part de l'any i transporta aigua en èpoques de molta pluviositat.

Ràpid: Part del recorregut d'un riu on el corrent es mou amb una gran velocitat i turbulència a causa del pendent pronunciat i continu del llit i de l'aflorament de roques.

Rapidesa: Mòdul del vector velocitat.

Rascler: Conjunt de solcs, estries i canals profunds separats per crestes, que s'originen a la superfície de les roques calcàries per l'acció corrosiva de les aigües salvatges.

Ratlla: Color de la pols del mineral.

Reacció d'oxidació: Reacció química en la qual generalment intervé l'oxigen.

Reacció de combustió: Reacció d'oxidació ràpida en la qual es desprèn energia en forma de llum i de calor. Totes les reaccions de combustió donen com a productes diòxid de carboni i vapor d'aigua.

Reacció de neutralització: Reacció que té lloc en reaccionar un àcid amb una base, de manera que s'obté una sal i aigua.

Reacció endotèrmica: Reacció química en què s'absorbeix calor.

Reacció exotèrmica: Reacció química en què es desprèn calor.

Reacció nuclear: Transformació que es produeix en el nucli d'un o més àtoms, de forma que es converteixen en nuclis d'altres elements diferents.

Reacció nuclear de fissió: Reacció nuclear que consisteix a trencar un àtom en dos o més nuclis més petits de manera que s'allibera una gran quantitat d'energia.

Reacció nuclear de fusió: Reacció nuclear que consisteix a unir dos nuclis d'elements lleugers per donar lloc a un nucli més pesant.

Reacció química: Canvi en el qual les substàncies canvien, és a dir, les substàncies d'abans i després del canvi no són les mateixes.

Reacció química de descomposició: Reacció química en què una substància es transforma (es descompon) en elements o en substàncies més simples. També s'anomena reacció d'anàlisi.

Reacció química de desplaçament: Reacció química en la qual té lloc un intercanvi o substitució d'un àtom en una substància per un altre. També s'anomena reacció de substitució.

Reacció química de doble desplaçament: Reacció química en la qual tenen lloc dos intercanvis o substitucions de dos àtoms en dues substàncies que reaccionen (en realitat, normalment s'intercanvien ions). També s'anomena reacció de doble substitució.

Reacció química de síntesi: Reacció química en què dues o més substàncies reaccionen per formar-ne una altra de més complexa. També s'anomena reacció de formació.

Reactiu: Substància inicial d'un canvi químic, és a dir, substància que es transforma en una reacció química.

Receptor: Cadascuna de les estructures anatòmiques que transformen un estímul en un missatge nerviós.

Recurs energètic: Recurs natural que un cop manipulat esdevé una forma d'energia aprofitable per l'home.

Recurs hídric: Quantitat d'aigua superficial i subterrània que porten els rius, els llacs i els aqüífers d'una conca hidrogràfica determinada.

Recurs natural: Component de la Terra que l'ésser humà utilitza per satisfer les seves necessitats.

Recurs no renovable: Recurs energètic que s'exhaureix a mesura que es consumeix i triga milions d'anys a recuperar-se, com ara els combustibles fòssils

Recurs renovable: Recurs energètic que no s'exhaureix a mesura que es consumeix (com ara el vent i el Sol) o si s'exhaureix, es pot recuperar en poc temps (com ara determinats cultius vegetals).

Reducció: Procés químic d'obtenció d'un metall que consisteix a eliminar l'oxigen dels òxids naturals o dels que provenen de la torrefacció o calcinació per tal d'obtenir el metall lliure.

Reflexió: 1. Fenomen que es produeix quan l'energia que transmet una ona troba un medi a través del qual no es pot continuar propagant. 2. Fenomen pel qual part de la llum o tota la llum que arriba a un medi no pot propagar-se i retorna al medi d'on provenia.

Refracció: Fenomen que es produeix quan una ona canvia de medi de propagació, fet que comporta un canvi de la direcció de propagació i un canvi de velocitat.

Reg: 1. Superfície pròpia de regions àrides i semiàrides formada per la deflació dels materials de la superfície. 2. Desert de pedres.

Règim: Variacions que pateix el cabal d'un riu al llarg d'un any.

Regió pelàgica: Regió de l'ecosistema marí que es divideix en dues parts, la nerítica o litoral i la oceànica. La primera correspon a la massa d'aigua que cobreix la plataforma continental i la segona a la que cobreix la resta (talús i plana abissal).

Registre fòssil: Conjunt de tots els fòssils presents a la litosfera.

Regla de l'octet: Els àtoms tenen tendència a guanyar, perdre o compartir electrons per tal d'arribar a tenir la configuració de gas noble amb 8 electrons a l'últim nivell.

Regne: Cadascuna de les categories taxonòmiques més àmplies en què són agrupats els éssers vius. Actualment els éssers vius es classifiquen en cinc regnes: les moneres, els protoctists, els fongs, les plantes i els animals.

Regne de les moneres: Regne que només inclou organismes unicel·lulars formats per cèl·lules procariotes. És el regne dels bacteris.

Regne dels animals: Regne format per organismes pluricel·lulars complexos de nutrició heteròtrofa.

Regne dels fongs: Regne format per organismes unicel·lulars o pluricel·lulars amb nutrició heteròtrofa. Són els fongs, els llevats i les floridures.

Regne dels protoctists: Regne que inclou organismes unicel·lulars o pluricel·lulars senzills formats per cèl·lules eucariotes. Inclou éssers vius de nutrició autòtrofa (algues) i organismes de nutrició heteròtrofa (protozous i mixomicets).

Regne dels vegetals: Regne format per organismes pluricel·lulars complexos de nutrició autòtrofa.

Relació colonial: Relació intraespecífica formada per molts individus que viuen units els uns amb els altres amb l'aspecte d'una estructura única.

Relació estatal: Relació intraespecífica formada per agrupacions d'individus que es reparteixen les tasques que s'han de realitzar i, per tant, hi ha un jerarquia entre ells.

Relació familiar: Relació intraespecífica que s'estableix entre els progenitors i la seva descendència.

Relació gregària: Relació intraespecífica constituïda per individus que viuen en comú un determinat període de temps per ajudar-se mútuament.

Relació interespecífica: Relació que s'estableix entre individus de diferents espècies.

Relació intraespecífica: Relació que s'estableix entre individus de la mateixa espècie.

Rendiment: Quocient entre la potència útil i la potència total.

Reproducció: Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l'aparició d'individus nous, fonamentalment idèntics a llurs progenitors.

Reproducció asexual: Reproducció en què a partir d'un ésser viu se'n formen altres d'iguals sense produir cèl·lules sexuals.

Reproducció sexual: Reproducció en què es forma un nou individu a partir de la unió de dues cèl·lules sexuals, una de masculina i una altra de femenina.

Rèptil: Vertebrat que es reprodueix per fecundació interna, ovípar o ovovípar, de respiració pulmonar, que té el cor dividit generalment en dues aurícules i dos ventricles, i el cos recobert d'escates.

Reserva d'un recurs: Part del recurs de la qual es pot disposar segons les condicions tecnològiques i de mercat en un moment concret.

Residu: 1. Sòlid d'una mescla heterogènia que queda retingut al paper de filtre. 2. Líquid que en una destil·lació queda en el matràs.

Resistència elèctrica: Oposició que presenta un material a la circulació de les càrregues elèctriques pel seu interior. La unitat de resistència en el SI és l'ohm.

Respiració: Intercanvi de gasos que es produeix quan es capta oxigen del medi extern i s'expulsa diòxid de carboni cap a l'exterior. Es fa mitjançant l'aparell respiratori, els òrgans del qual estan connectats als vasos sanguinis.

Respiració branquial: Respiració que es duu a terme per mitjà de les brànquies, a través de les quals circula l'aigua per produir l'intercanvi de gasos.

Respiració cutània: Respiració en què l'intercanvi de gasos es fa directament a través de la pell, que sempre ha d'estar humida.

Respiració pulmonar: Respiració que es realitza a través dels pulmons, cavitats en què es recull l'aire de l'atmosfera i es produeix l'intercanvi de gasos.

Resposta: Reacció a un estímul.

Resposta activa: Resposta que implica moviment a les cèl·lules.

Resposta passiva: Resposta que no implica moviment a les cèl·lules.

Resposta sexual: Canvis fisiològics que es produeixen en el cos quan es respon a estímuls sexuals.

Reticle endoplasmàtic: Orgànul format per un conjunt de sacs aplanats i els conductes que els comuniquen, i que s'estén pel citoplasma. Se'n diferencien de dos tipus: reticle endoplasmàtic rugós, que té la funció de síntesi i emmagatzematge de proteïnes i reticle endoplasmàtic llis, que té la funció de síntesi de lípids.

Ria: Entrant marítim sinuós de parets inclinades que es troba a les costes amb marees.

Ribosoma: Orgànul de forma esfèrica format per dues subunitats unides entre si. Són presents a totes les cèl·lules. La seva funció és sintetitzar proteïnes.

Riera: Corrent d'aigua de règim irregular situat en una zona de poc pendent a prop de la costa. Transporta aigua durant la major part de l'any i sol estar seca durant l'estiu.

Rift: Fossa tectònica de centenars o milers de quilòmetres de longitud.

Riu: Corrent d'aigua amb llera fixa i cabal permanent.

Rizoide: Part del cos d'una molsa comparable a una arrel per les seves funcions fixadores i absorbents.

Rizoma: Tija gruixuda subterrània que creix horitzontalment per sota del sòl amb vasos conductors de la qual surten nombroses arrels.

Roca: 1. Qualsevol matèria mineral de l'escorça terrestre que presenta uns mateixos caràcters de conjunt en extensions notables. 2. Agregats naturals de minerals.

Roca detrítica: Roca sedimentària formada bàsicament per detritus cimentats.

Roca magmàtica: Roca que s'origina quan es refreden i se solidifiquen els magmes que conté, a una profunditat entre 4 km i 120 km, la litosfera.

Roca metamòrfica: Roca que s'origina quan altres roques es veuen sotmeses a grans pressions i/o temperatures molt elevades però que no arriben a fondre-les, de manera que els minerals experimenten canvis de composició i d'estructura cristal·lina i té lloc una veritable transformació d'unes roques en altres.

Roca plutònica: Roca magmàtica que es forma quan els magmes es refreden a l'interior de la litosfera.

Roca química: Roca sedimentària formada majoritàriament per precipitats.

Roca sedimentària: Roca formada pel procés de diagènesi, és a dir, pel dipòsit de sediments i posterior compactació.

Roca volcànica: Roca magmàtica que es forma quan els magmes es refreden a la superfície de la litosfera (o molt a la vora).

Ronyó: Cadascun dels dos òrgans situats a la part superior de l'abdomen que tenen la missió de filtrar la sang i retenir les substàncies de rebuig, i controlar la quantitat d'aigua present a la sang i al cos.

Rosa dels vents: Sistema d'eixos cardinals utilitzat en meteorologia per resumir les direccions dels vents.

Rosada: Meteor aquós en forma de gotes líquides que consisteix en la condensació directa del vapor d'aigua sobre la superfície del sòl, la vegetació i altres objectes, principalment durant la nit.

Rotació: Moviment d'un astre entorn d'un eix imaginari anomenat eix de rotació, és a dir, moviment de gir d'un astre al voltant de si mateix.