A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Z

  • Paleobiogeografia: Branca de la biogeografia i de la paleontologia que estudia la distribució i l'ecologia dels éssers vius en els temps geològics passats.

  • Paleoclima: Clima de períodes passats les característiques essencials del qual poden ser reconstruïdes mitjançant dades geològiques i paleobiogeogràfiques.

  • Paleontologia : Ciència que s'encarrega d'estudiar els fòssils.

  • Pangea: Únic continent de la Terra que va començar a disgregar-se fa uns 200 milions d'anys per acabar donant els continents actuals, segons Alfred L. Wegener.

  • Pantalassa: Únic mar que cobria la superfície de la Terra excepte la zona ocupada per Pangea, segons Alfred L. Wegener.

  • Paper de filtre: Filtre que consisteix en un paper especial fet d'un material porós que deixa passar el líquid pels porus i reté les substàncies sòlides.

  • Paper indicador de pH: Cinta de paper absorbent impregnada d'uns indicadors àcid-base que, en contacte amb la dissolució de la qual es mesura el pH, es torna d'un color determinat depenent de la lectura que en fa.

  • Paràsit: Organisme que s'alimenta d'altres éssers vius i els produeix un perjudici.

  • Parasitisme: Relació interespecífica que s'estableix quan un individu (paràsit) s'alimenta d'un altre (hoste), al qual perjudica sense causar-li la mort.

  • Parell de forces: Són dues forces del mateix mòdul, però de sentits contraris, aplicades en dos punts diferents d'un cos determinat. El parell de forces fa girar el cos.

  • Paret cel·lular: Membrana de secreció que envolta per fora la membrana plasmàtica en els vegetals i els fongs. En els vegetals està formada per cel·lulosa i en els fongs és de quinina.

  • Part: Expulsió del fetus fora dels òrgans genitals.

  • Partícula sedimentària: Material que forma els sediments i, per diagènesi, les roques sedimentàries.

  • Pascal: Unitat de pressió en el SI, que equival a la pressió que exerceix una força d'1 N sobre una superfície d'1 m2: 1 Pa = 1 N/1 m2.

  • Pedrera: Explotació a cel obert d'on s'extreu pedra destinada a la construcció, a obres públiques, etc.

  • Peix: Vertebrat aquàtic amb aletes i respiració branquial.

  • Penell: Instrument mitjançant el qual es detecta la direcció del vent.

  • Penis: Òrgan genital masculí extern copulador, encarregat de portar els espermatozoides, en el coit, als òrgans genitals femenins.

  • Penya-segat: Escarpament rocallós de pendent molt pronunciat, tallat en la línia de costa entre la terra i el mar i que es produeix per l'impacte continu de les onades a la costa.

  • Període: 1. Fila horitzontal de la taula periòdica. 2. Temps que triga una ona a propagar-se una distància entre dos punts que estiguin en el mateix estat de vibració. En el SI s'expressa en segons. 3. En un moviment circular uniforme, temps que triga un mòbil a donar una volta completa. En el SI s'expressa en segons.

  • Permeabilitat: Propietat d'un sòl, d'una roca o d'una formació geològica de facilitar la penetració i el pas de l'aigua o els gasos.

  • Peròxid: Combinació binària d'elements generalment alcalins o alcalinoterris amb l'ió peròxid, .

  • Pes: Força d'atracció que exerceix la Terra sobre els cossos. En el SI es mesura en N.

  • Pètal: Part de la flor, que forma la corol·la, que té la funció de protegir el pistil i els estams.

  • Petroli: Combustible fòssil menys dens que l'aigua, d'olor forta i color fosc, compost per carboni i hidrogen format per la descomposició de matèria orgànica.

  • Peu del talús: Punt que marca el límit entre el continent i l'oceà.

  • pH-metre: Aparell provist d'un elèctrode que permet una lectura exacta del pH.

  • Pilar coronat: Pinacle que es forma generalment en sediments d'origen detrític a la punta del quals es manté un bloc rocós que, temporalment, protegeix de l'erosió els vessants quasi verticals del pinacle.

  • Pilar tectònic: Grup de falles en què els blocs enfonsats se situen en les voreres, de manera que queden els llavis aixecats en la part central.

  • Píndola : Pastilla que conté hormones que impedeixen l'ovulació.

  • Píndola del dia després: Pastilla postcoital que s'ha de prendre abans que passin 48 hores després d'un coit en què no s'hagin pres mesures per evitar l'embaràs.

  • Piroclast: Fragment de lava expulsat per un volcà que arriba al sòl gairebé consolidat.

  • Pistil: Òrgan femení de la flor que conté l'ovari, on hi ha els òvuls que seran fecundats pel pol·len.

  • Pla axial: Element d'un plec que correspon a la superfície ideal que, passant per la xarnera, fa de bisectriu de l'angle format pels dos flancs.

  • Pla d'estratificació: Superfície de contacte entre dos estrats.

  • Pla de Benioff: Zona de l'interior de la Terra, poc gruixuda, assimilable a un pla inclinat de 15º a 75º, on es localitzen els hipocentres sota el continent en una àrea de subducció.

  • Pla de falla: Superfície d'una falla al llarg de la qual s'ha produït el desplaçament dels dos blocs resultants.

  • Placenta: Estructura que nodreix l'embrió i elimina les substàncies residuals.

  • Placentari: Mamífer vívipar que es caracteritza pel fet que els embrions, mentre són dins el cos de la femella, s'alimenten a través de la placenta. Són placentaris l'ésser humà, el cavall, la balena, el ratpenat, el gos, l'elefant, etc.

  • Plana abissal: Zona marina compresa entre els 2000 i els 10000 metres de profunditat, aproximadament.

  • Plàncton: Comunitat formada pel fitoplàncton, constituït per algues unicel·lulars, i el zooplàncton, constituït per petits crustacis i altres invertebrats en formes larvàries.

  • Planeta: Astre que descriu òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d'una estrella. No té llum pròpia.

  • Plàstic: Material orgànic format per polímers que contenen fonamentalment cinc elements (carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre) units per enllaços covalents, que en calent pot ser emmotllat i que manté la forma quan s'ha refredat.

  • Plastidi: Orgànul que només es troba a les cèl·lules vegetals i que conté clorofil·les o materials de reserva. N'hi ha de tres tipus: cloroplasts, cromoplasts i leucoplasts.

  • Plataforma continental: Zona del marge continental, de poc pendent, coberta pel mar i que s'estén des de la línia de costa cap a l'interior del mar fins al talús continental a una profunditat aproximada de 200 m.

  • Plataforma d'abrasió: Superfície submergida lleugerament inclinada, al peu d'un penya-segat, formada per l'erosió mecànica produïda per l'onatge on hi ha fragments de roca caiguts de diferents mides.

  • Platihelmint: Animal invertebrat que té el cos allargat i pla; no té aparell respiratori i incorpora l'oxigen a través del tegument. També s'anomenen cucs plans.

  • Platja: Espai litoral planer constituït per materials sedimentaris detrítics, especialment còdols, grava i arena.

  • Plec: Ondulació d'un estrat o d'un conjunt d'estrats que havien estat prèviament horitzontals.

  • Plec concèntric: Plec que manté la potència durant el plegament.

  • Plec inclinat: Plec en el qual el pla axial i l'horitzontal formen un angle més gran de 45°.

  • Plec recte: Plec el pla axial del qual és vertical.

  • Plec recumbent: Plec el pla axial del qual és horitzontal.

  • Plec similar: Plec en què es produeix un aprimament en els flancs i un engruiximent a les xarneres.

  • Plec tombat: Plec en el qual el pla axial i l'horitzontal formen un angle més petit de 45°.

  • Plegament: Fase tectònica caracteritzada per la formació de plecs.

  • Pleura: Membrana que envolta els pulmons i que facilita els moviments pulmonars.

  • Plom: Metall de color gris blavós, tou, de densitat elevada, mal·leable i dúctil, i menys conductor de l'electricitat que el ferro i el coure.

  • Pluja: Meteor aquós que consisteix en la precipitació en forma de gotes d'aigua que cauen dels núvols.

  • Pluja àcida: Fenomen pel qual les substàncies presents en els fums emesos a l'atmosfera es dissolen en l'aigua de la pluja.

  • Plutó: Estructura d'acumulació de roques plutòniques (i de vegades també de roques volcàniques).

  • Pluviòmetre: Instrument destinat a mesurar les precipitacions.

  • Població: Conjunt d'individus de la mateixa espècie que viuen en un mateix espai físic o biòtop.

  • Pol·linització: Procés pel qual el pol·len és transportat fins a un pistil, i que es realitza generalment per mitjà del vent o dels animals.

  • Poliaddició: Tipus de reacció de polimerització en la qual els monòmers (molècules petites) s'uneixen per formar els polímers (molècules gegants o macromolècules).

  • Policondensació: Tipus de reacció de polimerització en la qual els monòmers (molècules senzilles) s'uneixen per formar els polímers i s'eliminen molècules senzilles (generalment aigua).

  • Polímer: Compost d'elevada massa molecular format per un nombre, generalment molt elevat, d'unitats senzilles que es repeteixen anomenades monòmers. Els polímers són molècules gegants o macromolècules.

  • Polimerització: Reacció química d'obtenció de polímers artificials.

  • Pòlip: Cnidari que viu adherit a un substrat, i té la boca i els tentacles cap amunt.

  • Porositat: Volum d'un sòl o d'una roca no ocupat per la fracció sòlida, expressat en tant per cent del volum total.

  • Posició: Magnitud cinemàtica que es pot expressar sempre amb la magnitud física longitud.

  • Potència: 1. Treball efectuat en la unitat de temps. La unitat de la potència en el SI és el watt (W). 2. Gruixària d'un estrat, d'una formació o d'un sòl.

  • Potència elèctrica: Energia elèctrica per unitat de temps que consumeix un conductor per efecte Joule. La unitat de potència en el SI és el watt (W).

  • Potència perduda: Energia consumida per efecte Joule.

  • Potència útil: Potència que s'aprofita en treball.

  • Pou: Excavació vertical i profunda practicada en el sòl fins a trobar un aqüífer que en permeti l'explotació.

  • Precipitació: Quantitat d'aigua que arriba a la superfície com a conseqüència dels meteors aquosos. S'expressa en litres per metre quadrat (L/m2).

  • Precipitat químic: Substància que estava dissolta en aigua i que se n'ha separat per diverses causes. Els més freqüents són el carbonat de calci (CaCO3) i el diòxid de silici (SiO2).

  • Prepuci: Replec cutani que cobreix el gland.

  • Preservatiu: Funda de goma per al penis, usada com a mètode anticonceptiu o per evitar el contagi de malalties de transmissió sexual.

  • Pressió: Quocient entre la força aplicada a un cos i la superfície del cos sobre la qual actua la força. La unitat de pressió en el SI és el pascal (Pa).

  • Pressió atmosfèrica: Pressió que exerceixen els gasos que formen l'atmosfera sobre els cossos que hi estan submergits. En condicions normals i a nivell del mar, la pressió atmosfèrica val 1,013 · 105 Pa. La unitat de mesura és l'hectopascal (hPa).

  • Pressió hidrostàtica: Pressió que exerceix un líquid en equilibri sobre els cossos que hi estan submergits, que és igual al pes de la columna de líquid que hi ha sobre el cos.

  • Primera llei de Mendel: S'enuncia de la manera següent: "La descendència resultant de l'encreuament de dues varietats pures que només es diferencien per un caràcter és idèntica per a aquest caràcter."

  • Primera llei de Newton: També es coneix com a principi d'inèrcia. S'enuncia de la manera següent: "Si sobre un cos no actua cap força, o la resultant de les forces que hi actuen és nul·la, el cos es manté en el seu estat de repòs o de moviment rectilini uniforme".

  • Principi: Llei de la naturalesa que no es pot demostrar però que és evident pels seus efectes o resultats experimentals.

  • Principi d'Arquimedes: S'enuncia de la manera següent: "Tot cos submergit en un líquid experimenta una força cap a dalt, anomenada empenyiment, igual al pes de fluid que l'objecte desallotja."

  • Principi d'horitzontalitat: Principi enunciat per Nicolaus Steno el 1669, pel qual els sediments es dipositen formant capes més o menys horitzontals.

  • Principi de conservació de l'energia: S'enuncia de la manera següent: "L'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma."

  • Principi de l'actualisme: Principi que s'enuncia de la manera següent: "Els fenòmens geològics s'han donat sempre de la mateixa manera que es donen ara."

  • Principi de superposició: Principi enunciat per Nicolaus Steno el 1669, pel qual els estrats queden ordenats segons l'ordre temporal en què s'han dipositat.

  • Procés de separació: Procediment que ens permet separar d'una mescla un o més dels seus components. Els processos de separació es basen en les propietats característiques de les substàncies.

  • Procés geològic extern: Procés que condiciona el relleu d'un indret i que està provocat pels agents geològics externs. Els processos geològics externs són la meteorització, l'erosió, el transport i la sedimentació. Els processos geològics externs comprenen, dintre del cicle geològic, la fase de la gliptogènesi i una part de la litogènesi.

  • Procés geològic intern: Procés geològic que s'origina a l'interior de la litosfera i dóna lloc als moviments orogènics, epirògènics i sísmics. Els processos geològics interns comprenen, dintre del cicle geològic, la litogènesi endògena i l'orogènesi.

  • Procés irreversible: Procés en què no es pot tornar a l'estat inicial en les mateixes condicions que hi havia.

  • Procés reversible: Procés en què es pot tornar a l'estat inicial en les mateixes condicions que hi havia.

  • Productes: Substàncies finals d'un canvi químic, és a dir, substàncies que es formen en una reacció química.

  • Productor: Organisme capaç de sintetitzar matèria orgànica a partir de substàncies minerals mitjançant la fotosíntesi.

  • Progesterona: Hormona fabricada i secretada per l'ovari durant la segona part del cicle sexual femení que provoca la secreció de substàncies nutritives que s'emmagatzemen per si es produeix la fecundació de l'òvul.

  • Prolactina: Hormona que estimula la secreció làctia de les glàndules mamàries i augmenta la producció de llet.

  • Propioceptor: Receptor que capta els estímuls que es produeixen en l'ambient intern del cos.

  • Pròstata: Glàndula annexa a l'aparell reproductor masculí que secreta un líquid viscós que estimula la mobilitat dels espermatozoides.

  • Proteïna: 1. Biomolècula orgànica formada per la unió d'aminoàcids que és l'element plàstic principal per a la construcció i el manteniment de les estructures cel·lulars. 2. Principi immediat imprescindible per al desenvolupament correcte de l'organisme, integrat per aminoàcids, que forma els constituents característics dels teixits i els líquids orgànics.

  • Protó: Partícula subatòmica de càrrega positiva situada al nucli de l'àtom.

  • Protozou: Organisme unicel·lular format per cèl·lules eucariotes de vida lliure, malgrat que alguns formen colònies.

  • Pubertat: Període que segueix la infància, en el qual s'inicia el procés de maduració sexual i corporal.

  • Pulmó: Cadascun dels dos òrgans en forma de bossa que ocupen gairebé tot el tòrax on es produeix l'intercanvi de gasos.

  • Punt calent: Zona de formació de magma, situada a la base del mantell, a partir de la qual la matèria fosa puja com una columna ascendent i apareix a la litosfera en forma de volcans.

  • Punt d'aplicació d'un vector: És el punt origen del segment orientat.

  • Punt d'ebullició: Temperatura en la qual un líquid es converteix en gas.

  • Punt de fusió: Temperatura en la qual un sòlid es converteix en líquid.