Paleobiogeografia: Branca de la biogeografia i de la paleontologia que estudia la distribució i l'ecologia dels éssers vius en els temps geològics passats.

Paleoclima: Clima de períodes passats les característiques essencials del qual poden ser reconstruïdes mitjançant dades geològiques i paleobiogeogràfiques.

Paleontologia : Ciència que s'encarrega d'estudiar els fòssils.

Pangea: Únic continent de la Terra que va començar a disgregar-se fa uns 200 milions d'anys per acabar donant els continents actuals, segons Alfred L. Wegener.

Pantalassa: Únic mar que cobria la superfície de la Terra excepte la zona ocupada per Pangea, segons Alfred L. Wegener.

Paper de filtre: Filtre que consisteix en un paper especial fet d'un material porós que deixa passar el líquid pels porus i reté les substàncies sòlides.

Paper indicador de pH: Cinta de paper absorbent impregnada d'uns indicadors àcid-base que, en contacte amb la dissolució de la qual es mesura el pH, es torna d'un color determinat depenent de la lectura que en fa.

Paràsit: Organisme que s'alimenta d'altres éssers vius i els produeix un perjudici.

Parasitisme: Relació interespecífica que s'estableix quan un individu (paràsit) s'alimenta d'un altre (hoste), al qual perjudica sense causar-li la mort.

Parell de forces: Són dues forces del mateix mòdul, però de sentits contraris, aplicades en dos punts diferents d'un cos determinat. El parell de forces fa girar el cos.

Paret cel·lular: Membrana de secreció que envolta per fora la membrana plasmàtica en els vegetals i els fongs. En els vegetals està formada per cel·lulosa i en els fongs és de quinina.

Part: Expulsió del fetus fora dels òrgans genitals.

Partícula sedimentària: Material que forma els sediments i, per diagènesi, les roques sedimentàries.

Pascal: Unitat de pressió en el SI, que equival a la pressió que exerceix una força d'1 N sobre una superfície d'1 m²: 1 Pa = 1 N/1 m².

Pedrera: Explotació a cel obert d'on s'extreu pedra destinada a la construcció, a obres públiques, etc.

Peix: Vertebrat aquàtic amb aletes i respiració branquial.

Penell: Instrument mitjançant el qual es detecta la direcció del vent.

Penis: Òrgan genital masculí extern copulador, encarregat de portar els espermatozoides, en el coit, als òrgans genitals femenins.

Penya-segat: Escarpament rocallós de pendent molt pronunciat, tallat en la línia de costa entre la terra i el mar i que es produeix per l'impacte continu de les onades a la costa.

Període: 1. Fila horitzontal de la taula periòdica. 2. Temps que triga una ona a propagar-se una distància entre dos punts que estiguin en el mateix estat de vibració. En el SI s'expressa en segons. 3. En un moviment circular uniforme, temps que triga un mòbil a donar una volta completa. En el SI s'expressa en segons.

Permeabilitat: Propietat d'un sòl, d'una roca o d'una formació geològica de facilitar la penetració i el pas de l'aigua o els gasos.

Peròxid: Combinació binària d'elements generalment alcalins o alcalinoterris amb l'ió peròxid, .

Pes: Força d'atracció que exerceix la Terra sobre els cossos. En el SI es mesura en N.

Pètal: Part de la flor, que forma la corol·la, que té la funció de protegir el pistil i els estams.

Petroli: Combustible fòssil menys dens que l'aigua, d'olor forta i color fosc, compost per carboni i hidrogen format per la descomposició de matèria orgànica.

Peu del talús: Punt que marca el límit entre el continent i l'oceà.

pH-metre: Aparell provist d'un elèctrode que permet una lectura exacta del pH.

Pilar coronat: Pinacle que es forma generalment en sediments d'origen detrític a la punta del quals es manté un bloc rocós que, temporalment, protegeix de l'erosió els vessants quasi verticals del pinacle.

Pilar tectònic: Grup de falles en què els blocs enfonsats se situen en les voreres, de manera que queden els llavis aixecats en la part central.

Píndola : Pastilla que conté hormones que impedeixen l'ovulació.

Píndola del dia després: Pastilla postcoital que s'ha de prendre abans que passin 48 hores després d'un coit en què no s'hagin pres mesures per evitar l'embaràs.

Piroclast: Fragment de lava expulsat per un volcà que arriba al sòl gairebé consolidat.

Pistil: Òrgan femení de la flor que conté l'ovari, on hi ha els òvuls que seran fecundats pel pol·len.

Pla axial: Element d'un plec que correspon a la superfície ideal que, passant per la xarnera, fa de bisectriu de l'angle format pels dos flancs.

Pla d'estratificació: Superfície de contacte entre dos estrats.

Pla de Benioff: Zona de l'interior de la Terra, poc gruixuda, assimilable a un pla inclinat de 15º a 75º, on es localitzen els hipocentres sota el continent en una àrea de subducció.

Pla de falla: Superfície d'una falla al llarg de la qual s'ha produït el desplaçament dels dos blocs resultants.

Placenta: Estructura que nodreix l'embrió i elimina les substàncies residuals.

Placentari: Mamífer vívipar que es caracteritza pel fet que els embrions, mentre són dins el cos de la femella, s'alimenten a través de la placenta. Són placentaris l'ésser humà, el cavall, la balena, el ratpenat, el gos, l'elefant, etc.

Plana abissal: Zona marina compresa entre els 2000 i els 10000 metres de profunditat, aproximadament.

Plàncton: Comunitat formada pel fitoplàncton, constituït per algues unicel·lulars, i el zooplàncton, constituït per petits crustacis i altres invertebrats en formes larvàries.

Planeta: Astre que descriu òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d'una estrella. No té llum pròpia.

Plàstic: Material orgànic format per polímers que contenen fonamentalment cinc elements (carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre) units per enllaços covalents, que en calent pot ser emmotllat i que manté la forma quan s'ha refredat.

Plastidi: Orgànul que només es troba a les cèl·lules vegetals i que conté clorofil·les o materials de reserva. N'hi ha de tres tipus: cloroplasts, cromoplasts i leucoplasts.

Plataforma continental: Zona del marge continental, de poc pendent, coberta pel mar i que s'estén des de la línia de costa cap a l'interior del mar fins al talús continental a una profunditat aproximada de 200 m.

Plataforma d'abrasió: Superfície submergida lleugerament inclinada, al peu d'un penya-segat, formada per l'erosió mecànica produïda per l'onatge on hi ha fragments de roca caiguts de diferents mides.

Platihelmint: Animal invertebrat que té el cos allargat i pla; no té aparell respiratori i incorpora l'oxigen a través del tegument. També s'anomenen cucs plans.

Platja: Espai litoral planer constituït per materials sedimentaris detrítics, especialment còdols, grava i arena.

Plec: Ondulació d'un estrat o d'un conjunt d'estrats que havien estat prèviament horitzontals.

Plec concèntric: Plec que manté la potència durant el plegament.

Plec inclinat: Plec en el qual el pla axial i l'horitzontal formen un angle més gran de 45°.

Plec recte: Plec el pla axial del qual és vertical.

Plec recumbent: Plec el pla axial del qual és horitzontal.

Plec similar: Plec en què es produeix un aprimament en els flancs i un engruiximent a les xarneres.

Plec tombat: Plec en el qual el pla axial i l'horitzontal formen un angle més petit de 45°.

Plegament: Fase tectònica caracteritzada per la formació de plecs.

Pleura: Membrana que envolta els pulmons i que facilita els moviments pulmonars.

Plom: Metall de color gris blavós, tou, de densitat elevada, mal·leable i dúctil, i menys conductor de l'electricitat que el ferro i el coure.

Pluja: Meteor aquós que consisteix en la precipitació en forma de gotes d'aigua que cauen dels núvols.

Pluja àcida: Fenomen pel qual les substàncies presents en els fums emesos a l'atmosfera es dissolen en l'aigua de la pluja.

Plutó: Estructura d'acumulació de roques plutòniques (i de vegades també de roques volcàniques).

Pluviòmetre: Instrument destinat a mesurar les precipitacions.

Població: Conjunt d'individus de la mateixa espècie que viuen en un mateix espai físic o biòtop.

Pol·linització: Procés pel qual el pol·len és transportat fins a un pistil, i que es realitza generalment per mitjà del vent o dels animals.

Poliaddició: Tipus de reacció de polimerització en la qual els monòmers (molècules petites) s'uneixen per formar els polímers (molècules gegants o macromolècules).

Policondensació: Tipus de reacció de polimerització en la qual els monòmers (molècules senzilles) s'uneixen per formar els polímers i s'eliminen molècules senzilles (generalment aigua).

Polímer: Compost d'elevada massa molecular format per un nombre, generalment molt elevat, d'unitats senzilles que es repeteixen anomenades monòmers. Els polímers són molècules gegants o macromolècules.

Polimerització: Reacció química d'obtenció de polímers artificials.

Pòlip: Cnidari que viu adherit a un substrat, i té la boca i els tentacles cap amunt.

Porositat: Volum d'un sòl o d'una roca no ocupat per la fracció sòlida, expressat en tant per cent del volum total.

Posició: Magnitud cinemàtica que es pot expressar sempre amb la magnitud física longitud.

Potència: 1. Treball efectuat en la unitat de temps. La unitat de la potència en el SI és el watt (W). 2. Gruixària d'un estrat, d'una formació o d'un sòl.

Potència elèctrica: Energia elèctrica per unitat de temps que consumeix un conductor per efecte Joule. La unitat de potència en el SI és el watt (W).

Potència perduda: Energia consumida per efecte Joule.

Potència útil: Potència que s'aprofita en treball.

Pou: Excavació vertical i profunda practicada en el sòl fins a trobar un aqüífer que en permeti l'explotació.

Precipitació: Quantitat d'aigua que arriba a la superfície com a conseqüència dels meteors aquosos. S'expressa en litres per metre quadrat (L/m²).

Precipitat químic: Substància que estava dissolta en aigua i que se n'ha separat per diverses causes. Els més freqüents són el carbonat de calci (CaCO₃) i el diòxid de silici (SiO₂).

Prepuci: Replec cutani que cobreix el gland.

Preservatiu: Funda de goma per al penis, usada com a mètode anticonceptiu o per evitar el contagi de malalties de transmissió sexual.

Pressió: Quocient entre la força aplicada a un cos i la superfície del cos sobre la qual actua la força. La unitat de pressió en el SI és el pascal (Pa).

Pressió atmosfèrica: Pressió que exerceixen els gasos que formen l'atmosfera sobre els cossos que hi estan submergits. En condicions normals i a nivell del mar, la pressió atmosfèrica val 1,013 · 10⁵ Pa. La unitat de mesura és l'hectopascal (hPa).

Pressió hidrostàtica: Pressió que exerceix un líquid en equilibri sobre els cossos que hi estan submergits, que és igual al pes de la columna de líquid que hi ha sobre el cos.

Primera llei de Mendel: S'enuncia de la manera següent: "La descendència resultant de l'encreuament de dues varietats pures que només es diferencien per un caràcter és idèntica per a aquest caràcter."

Primera llei de Newton: També es coneix com a principi d'inèrcia. S'enuncia de la manera següent: "Si sobre un cos no actua cap força, o la resultant de les forces que hi actuen és nul·la, el cos es manté en el seu estat de repòs o de moviment rectilini uniforme".

Principi: Llei de la naturalesa que no es pot demostrar però que és evident pels seus efectes o resultats experimentals.

Principi d'Arquimedes: S'enuncia de la manera següent: "Tot cos submergit en un líquid experimenta una força cap a dalt, anomenada empenyiment, igual al pes de fluid que l'objecte desallotja."

Principi d'horitzontalitat: Principi enunciat per Nicolaus Steno el 1669, pel qual els sediments es dipositen formant capes més o menys horitzontals.

Principi de conservació de l'energia: S'enuncia de la manera següent: "L'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma."

Principi de l'actualisme: Principi que s'enuncia de la manera següent: "Els fenòmens geològics s'han donat sempre de la mateixa manera que es donen ara."

Principi de superposició: Principi enunciat per Nicolaus Steno el 1669, pel qual els estrats queden ordenats segons l'ordre temporal en què s'han dipositat.

Procés de separació: Procediment que ens permet separar d'una mescla un o més dels seus components. Els processos de separació es basen en les propietats característiques de les substàncies.

Procés geològic extern: Procés que condiciona el relleu d'un indret i que està provocat pels agents geològics externs. Els processos geològics externs són la meteorització, l'erosió, el transport i la sedimentació. Els processos geològics externs comprenen, dintre del cicle geològic, la fase de la gliptogènesi i una part de la litogènesi.

Procés geològic intern: Procés geològic que s'origina a l'interior de la litosfera i dóna lloc als moviments orogènics, epirògènics i sísmics. Els processos geològics interns comprenen, dintre del cicle geològic, la litogènesi endògena i l'orogènesi.

Procés irreversible: Procés en què no es pot tornar a l'estat inicial en les mateixes condicions que hi havia.

Procés reversible: Procés en què es pot tornar a l'estat inicial en les mateixes condicions que hi havia.

Productes: Substàncies finals d'un canvi químic, és a dir, substàncies que es formen en una reacció química.

Productor: Organisme capaç de sintetitzar matèria orgànica a partir de substàncies minerals mitjançant la fotosíntesi.

Progesterona: Hormona fabricada i secretada per l'ovari durant la segona part del cicle sexual femení que provoca la secreció de substàncies nutritives que s'emmagatzemen per si es produeix la fecundació de l'òvul.

Prolactina: Hormona que estimula la secreció làctia de les glàndules mamàries i augmenta la producció de llet.

Propioceptor: Receptor que capta els estímuls que es produeixen en l'ambient intern del cos.

Pròstata: Glàndula annexa a l'aparell reproductor masculí que secreta un líquid viscós que estimula la mobilitat dels espermatozoides.

Proteïna: 1. Biomolècula orgànica formada per la unió d'aminoàcids que és l'element plàstic principal per a la construcció i el manteniment de les estructures cel·lulars. 2. Principi immediat imprescindible per al desenvolupament correcte de l'organisme, integrat per aminoàcids, que forma els constituents característics dels teixits i els líquids orgànics.

Protó: Partícula subatòmica de càrrega positiva situada al nucli de l'àtom.

Protozou: Organisme unicel·lular format per cèl·lules eucariotes de vida lliure, malgrat que alguns formen colònies.

Pubertat: Període que segueix la infància, en el qual s'inicia el procés de maduració sexual i corporal.

Pulmó: Cadascun dels dos òrgans en forma de bossa que ocupen gairebé tot el tòrax on es produeix l'intercanvi de gasos.

Punt calent: Zona de formació de magma, situada a la base del mantell, a partir de la qual la matèria fosa puja com una columna ascendent i apareix a la litosfera en forma de volcans.

Punt d'aplicació d'un vector: És el punt origen del segment orientat.

Punt d'ebullició: Temperatura en la qual un líquid es converteix en gas.

Punt de fusió: Temperatura en la qual un sòlid es converteix en líquid.