A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Z

  • Macromolècula: Molècula gegant d'elevada massa molecular.

  • Magma: Material bàsicament fluid sotmès a temperatures molt altes (més de 600 °C).

  • Magma àcid: Magma força viscós, de color clar i que té més d'un 70 % de contingut en sílice. Se solidifica a temperatures relativament poc elevades i originen roques volcàniques com la riolita i la traquita.

  • Magma bàsic: Magma poc viscós, de coloració molt fosca que conté poc sílice. Se solidifica a temperatures força elevades i dóna lloc als basalts.

  • Magma intermedi: Magma més viscós que el bàsic que té un color menys fosc i conté entre un 50% i un 70% de sílice. Se solidifica a temperatures elevades i origina andesita.

  • Magnitud derivada: Magnitud que es pot expressar a partir de magnituds fonamentals i que normalment es determinen fent una mesura indirecta.

  • Magnitud escalar: Magnitud que queda completament especificada donant-ne només el valor i la unitat de mesura.

  • Magnitud física: Propietat d'un cos que pot ser mesurada, és a dir, a la qual podem assignar un valor.

  • Magnitud fonamental: Magnitud que no es pot expressar a partir de cap altra magnitud i que normalment es determina fent una mesura directa.

  • Magnitud vectorial: Magnitud que necessita ser especificada donant-ne un valor i unitat de mesura, una direcció i un sentit.

  • Mal·leabilitat: Capacitat plàstica que permet a una substància ser laminada o estirada en làmines primes.

  • Mamífer: Animal vertebrat que es caracteritza pel fet que les femelles tenen glàndules mamàries, que es reprodueix per fecundació interna, ovípar o vívipar, homeoterm, i que presenta el cos recobert de pèl, el cor amb quatre cavitats, la respiració pulmonar i la mandíbula inferior formada per un únic os, el dentari.

  • Mantell de corriment: Volum important de material rocós desplaçat en massa que recobreix un substrat seguint una superfície gairebé horitzontal.

  • Mapa climàtic: Mapa utilitzat per delimitar geogràficament el clima, o alguns dels seus elements, de diferents zones de la Terra.

  • Mapa de precipitacions: Mapa climàtic utilitzat per delimitar les zones que reben la mateixa quantitat de precipitació al cap d'un any.

  • Mapa de temperatures: Mapa climàtic utilitzat per delimitar les zones que tenen la mateixa temperatura mitjana anual.

  • Marea: Moviment cíclic alternatiu d'ascens (plenamar) i descens (baixamar) del nivell de l'aigua marina, degut a l'atracció gravitatòria conjunta de la Lluna, el Sol i la Terra.

  • Maresma: Terreny planer pantanós situat al llarg del litoral, darrera de les fletxes o de qualsevol entrant costaner.

  • Marga: Roca sedimentària que conté argila i carbonat de calci.

  • Marihuana: Substància preparada amb les fulles i les flors de la planta Cannabis sativa, que es fuma barrejada amb tabac i que pot produir efectes euforitzants, excitants i, fins i tot, al·lucinògens. Té una concentració menor de principis actius que l'haixix.

  • Marsupi: Bossa incubadora que hi ha a l'exterior del cos de la femella dels marsupials.

  • Marsupial: Mamífer vivípar caracteritzat per la presència, en les femelles, d'una bossa o marsupi per portar-hi les cries a l'abdomen, i que comprèn els cangurs, els coales i les sarigues.

  • Massa: Quantitat de matèria que té un cos. En el SI es mesura en kg.

  • Massa atòmica: Massa d'un àtom expressada en unitats de massa atòmica.

  • Massa atòmica d'un element: Mitjana ponderada dels nombres màssics dels isòtops de l'element.

  • Massa molar: Massa d'un mol d'àtoms, o de molècules, o d'ions, etc. Es representa per MM. El valor numèric de la massa molar coincideix amb el valor numèric de la massa molecular o la massa atòmica, però s'expressa en grams.

  • Massa molecular: Massa d'una molècula. Es representa amb la lletra M.

  • Masticació: Procés mecànic en què els aliments són premsats i triturats. Aquesta funció es porta a terme amb les dents i la llengua.

  • Matèria: Tot allò que ocupa un volum i té massa.

  • Matèria heterogènia: Matèria els components de la qual es poden diferenciar a ull nu o amb el microscopi òptic.

  • Matèria homogènia: Matèria els components de la qual no es diferencien a ull nu o amb el microscopi òptic.

  • Matèria interestel·lar: Matèria de densitat molt baixa distribuïda per l'espai interestel·lar en forma de gas hidrogen i de pols còsmica.

  • Material aïllant: Material que presenta una gran dificultat per permetre el desplaçament de càrregues elèctriques, perquè té un valor molt gran de la resistència.

  • Material conductor: Material que deixa passar el corrent elèctric perquè té un valor molt petit de la resistència.

  • Material elàstic: Material molt deformable que recupera la forma inicial quan es deixa d'aplicar la força que hi actua.

  • Material magnètic: Material que presenta propietats magnètiques.

  • Meandre: Sinuositat molt pronunciada d'un riu.

  • Meat urinari: Obertura de l'uretra.

  • Mecanoreceptor: Receptor que capta les pressions que genera el contacte de l'ambient amb el nostre cos.

  • Medi: Conjunt de condicions ambientals que constitueixen el marc on s'esdevé l'existència d'un ésser viu o d'una comunitat.

  • Medusa: Cnidari que sura o neda lliurement per l'aigua i té el cos en forma de campana, amb la boca o els tentacles cap avall.

  • Meiosi: Tipus de divisió cel·lular pel qual a partir d'una cèl·lula mare (2n) s'originen quatre cèl·lules filles (n) amb la meitat dels cromosomes de la cèl·lula mare. Aquest tipus de divisió només es dóna en organismes que tenen reproducció sexual.

  • Membrana cel·lular o citoplasmàtica: Estructura externa que embolcalla la cèl·lula, la delimita i l'aïlla del medi. Està constituïda per una doble capa de lípids i dos tipus de proteïnes, unes situades a la superfície i les altres integrades a la bicapa lipídica.

  • Mena: Part comercialment útil del conjunt de minerals que formen un jaciment.

  • Menarquia: Primera aparició de la menstruació.

  • Menstruació: Hemorràgia que sol durar de 3 a 5 dies en què s'expulsa l'endometri i l'òvul no fecundat.

  • Mescla: Substància formada per la combinació de dues o més substàncies diferents que conserven les seves propietats.

  • Mescla heterogènia: Mescla els components de la qual es poden distingir a ull nu o amb l'ajut del microscopi òptic.

  • Mescla homogènia: Mescla els components de la qual no es poden distingir ni a ull nu ni amb el microscopi òptic.

  • Mesosfera: 1. Capa de l'atmosfera de la Terra que s'estén des de l'estratosfera fins a una altitud de 80 km aproximadament. 2. Capa de la Terra de comportament rígid situada entre l'astenosfera i l'endosfera.

  • Mesura directa: Mesura magnituds que comparem directament amb la seva unitat.

  • Mesura indirecta: Mesura magnituds que es determinen mesurant-ne primer unes altres, i calculant-ne després el valor mitjançant l'aplicació de fórmules matemàtiques.

  • Mesurar: Comparar la propietat a la qual volem atorgar un valor amb una quantitat de la magnitud a la qual, arbitràriament, s'ha assignat el valor 1.

  • Metabolisme: Conjunt de reaccions químiques que es produeixen al citoplasma. Comprèn dos processos: el catabolisme i l'anabolisme.

  • Metabolisme basal: Nivell mínim de l'activitat orgànica compatible amb el manteniment de les funcions corporals constants, com ara la respiració, la circulació i la secreció.

  • Metal·lúrgia: Conjunt de tècniques i procediments d'obtenció, transformació i elaboració dels metalls.

  • Metall: Material de brillantor característica que condueix bé la calor i l'electricitat. Alguns tenen densitat elevada, són durs, es poden deformar i solen tenir punts d'ebullició elevats, i tots són sòlids excepte el mercuri, que és líquid a temperatura ambient.

  • Metall de transició: Element del grup 3 al 13, excepte el bor. Són més durs que els metalls alcalins i alcalinoterris, i menys reactius.

  • Metall noble: Metall que presenta poca reactivitat enfront d'àcids, oxigen i altres substàncies.

  • Metamorfisme: Modificació de l'estructura, de la composició mineralògica i, normalment, de la composició química de les roques.

  • Meteor: Qualsevol fenomen produït dins l'atmosfera de la Terra.

  • Meteorit: Cos interplanetari, generalment petit, que penetra en l'atmosfera de la Terra i cau sobre la seva superfície.

  • Meteorització: Disgregació mecànica i transformacions químiques que experimenten els materials de la superfície terrestre per l'acció dels meteors i dels éssers vius.

  • Meteorització mecànica: Meteorització que consisteix en el trencament i l'alteració de les roques per l'acció del gel, dels canvis de temperatura, dels cristalls de sals, dels organismes, per descompressió o per abrasió.

  • Meteorització química: Meteorització que es produeix quan les roques pateixen processos d'alteració química dels seus components i originen la formació de nous compostos i minerals. Els principals agents que actuen en la meteorització química són l'aire (O2 i CO2), l'aigua i els organismes.

  • Meteorologia: Ciència que estudia les lleis que regeixen els fenòmens que tenen lloc a l'atmosfera.

  • Mètode anticonceptiu: Mètode per evitar l'embaràs quan es mantenen relacions sexuals.

  • Mètode científic: Esquema d'investigació dels fenòmens naturals comú a totes les ciències de la naturalesa que es basa en l'observació detallada de les regularitats i generalitats que presenta la naturalesa i en la realització d'experiments.

  • Metre: Unitat de mesura de la longitud en el SI. Es representa per m.

  • Micció: Acte reflex que consisteix a expulsar l'orina cap a l'exterior a través de la uretra.

  • Miceli: Conjunt d'hifes unides i entrellaçades que constitueix el tal·lus d'un fong.

  • Microscopi òptic: Instrument utilitzat per observar cèl·lules i estructures de dimensions petites que no es veuen a primera vista.

  • Mina: Explotació subterrània destinada a l'extracció d'un jaciment mineral.

  • Mineralització: Jaciment mineral que no és rendible econòmicament.

  • Mirall de falla: Superfície corresponent al pla de falla, llisa i polida o amb estries com a conseqüència de la fricció entre els blocs oposats d'una falla.

  • Miriàpode: Artròpode terrestre que presenta un cos allargat i anellat, dividit en cap i tronc, un parell d'antenes al cap i un nombre variable de potes. Són miriàpodes els centpeus, les escolopendres i els milpeus.

  • Mitocondri: Orgànul de forma esfèrica o allargada que es troba al citoplasma de totes les cèl·lules. La seva funció és la respiració cel·lular.

  • Mitosi: Tipus de divisió cel·lular pel qual una cèl·lula mare (2n) origina dues cèl·lules filles (2n) amb el mateix nombre de cromosomes i amb idèntica informació genètica. La mitosi té quatre fases: profase, metafase, anafase i telofase.

  • Mixomicet: Organisme unicel·lular format per cèl·lules eucariotes de nutrició heteròtrofa. S'assembla als fongs, però presenta característiques que recorden els protozous.

  • Mòbil: Objecte en moviment en el llenguatge físic.

  • Mòdul: Valor numèric d'un vector representat per la longitud del segment.

  • Mol: Quantitat de substància que conté 6,023 · 1023 unitats. Per exemple, un mol d'àtoms de ferro conté 6,023 · 1023 àtoms de ferro.

  • Mol·lusc: Animal invertebrat d'estructura complexa que té el cos tou format pel cap, la massa visceral i el peu, i que per sobre del cos presenta, sovint, una closca o conquilla.

  • Molècula: Grup d'àtoms enllaçats de forma covalent.

  • Molècula polar: Molècula en què hi ha una distribució asimètrica de càrregues, de manera que en un extrem de la molècula es genera una càrrega positiva, i en l'altre es genera una càrrega negativa.

  • Molsa: Vegetal d'estructura molt simple, fixat al substrat per mitjà de rizoides, de caulidis amb fil·lidis disposats a l'entorn, i que es reprodueix mitjançant espores.

  • Monotrema: Mamífer ovípar que no té les glàndules mamàries desenvolupades, i que comprèn els ornitorincs i els equidnes.

  • Mont de Venus: Òrgan genital extern de l'aparell reproductor femení que consisteix en una capa de greix coberta de pèl situada a sobre del pubis.

  • Morrena: Conjunt de materials transportats i dipositats per una glacera. Les morrenes es classifiquen segons la situació en relació amb la glacera en morrenes laterals, morrenes centrals i morrenes frontals.

  • Morter: Ciment barrejat amb sorra i aigua.

  • Moviment: Acció per la qual un mòbil canvia de posició en llenguatge físic.

  • Moviment circular uniforme: Moviment que porta un mòbil que descriu una trajectòria circular amb rapidesa constant.

  • Moviment contràctil: Moviment cel·lular que produeixen les cèl·lules estirant-se i escurçant-se. Es dóna en cèl·lules musculars i en alguns organismes unicel·lulars, com les vorticel·les.

  • Moviment rectilini: Moviment en el qual la trajectòria descrita és una línia recta.

  • Moviment rectilini uniforme: Moviment en el qual la trajectòria és recta i la velocitat constant. S'abreuja m. r. u.

  • Moviment rectilini uniformement accelerat : Moviment que té trajectòria rectilínia i acceleració constant. S'abreuja m. r. u. a.

  • Múscul: Massa de teixit muscular estriat en forma de fus fortament empaquetada mitjançant el teixit conjuntiu, que li dóna resistència i elasticitat. Els músculs s'encarreguen de donar les respostes motrius del nostre cos.

  • Mutació: Modificació en un o més gens que fa que portin una informació diferent a la del gen original.

  • Mutualisme: Relació interespecífica entre dos individus en què tots dos es beneficien.