A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Z

  • Lactància: Període durant el qual el nadó s'alimenta de la llet secretada pels pits de la mare.

  • Lamarckisme: Teoria de l'evolució exposada per Lamarck, les idees fonamentals de la qual són: el paper dels òrgans durant el desenvolupament individual i la fixació hereditària dels caràcters adquirits.

  • Lapil·li: Material volcànic constituït per piroclastos de 2 a 25 mil·límetres de diàmetre que contribueix de manera destacada en la formació dels edificis volcànics.

  • Laringe: Estructura musculocartilaginosa que comunica amb la faringe i que impedeix que l'aliment entri en les vies respiratòries quan és deglutit. També és l'òrgan de fonació, ja que conté les cordes bucals.

  • Latitud: Distància en graus entre un punt qualsevol de la superfície terrestre i l'equador.

  • Lava: Matèria magmàtica que surt d'un volcà o d'una esquerda de la Terra i que se solidifica per refredament a la superfície terrestre.

  • Leucoplast: Plastidi que emmagatzema molècules com el midó, els lípids, etc.

  • Lignit: Varietat de carbó de pedra més recent que l'hulla, poc madurat, pobre en carboni i en matèries volàtils, de les eres secundària i terciària, en què encara es distingeix la textura de la fusta originària.

  • Limfa: Líquid transparent, alcalí, procedent de la sang, que circula pels vasos limfàtics.

  • Límit de placa constructiu : Zona de tensió en què les plaques litosfèriques se separen. Aquestes zones estan representades per les dorsals oceàniques i s'hi produeix un vulcanisme molt actiu, atès que en aquests punts es genera la nova litosfera oceànica.

  • Límit de placa destructiu: Zona de col·lisió de les plaques i de destrucció de la litosfera oceànica. És una zona de gran activitat volcànica i sísmica.

  • Límits de placa passius: Són límits de placa en els quals ni es crea ni es destrueix la litosfera. En aquest límits es produeix el desplaçament lateral entre els dos blocs a partir d'una falla transformant.

  • Lípid: 1. Biomolècula orgànica que la cèl·lula emmagatzema com a reserva energètica, a més de formar part de l'estructura cel·lular. 2. Principi immediat orgànic imprescindible per al desenvolupament correcte de l'organisme, que forma part dels àcids grassos essencials i té funcions de reserva energètica.

  • Liqüefacció: Pas d'un gas a líquid.

  • Liquen: Organisme format per la unió simbiòtica entre un fong i una alga unicel·lular.

  • Líquid amniòtic: Líquid que es troba dins del sac amniòtic que protegeix i evita que l'embrió es deshidrati.

  • Líquid immiscible: Líquid que forma mescles heterogènies.

  • Lisosoma: Orgànul de forma més o menys esfèrica que conté enzims digestius.

  • Litogènesi : Procés de formació de les roques.

  • Litosfera: Capa de la Terra que s'estén des de la superfície terrestre fins a l'astenosfera, amb un gruix que varia des d'uns 70 km sota els oceans fins a uns 120 km sota els continents, que constitueix un conjunt rígid, capaç de resistir elevades pressions sense deformar-se, fragmentat en plaques litosfèriques.

  • Llac: Gran extensió d'aigua que no està comunicada directament amb el mar i que ocupa una depressió del continent.

  • Llamp: Descàrrega elèctrica que produeix resplendors breus i intenses.

  • Llavi de falla: Aresta de cadascun dels dos blocs, l'un alçat i l'altre enfonsat, que s'observen al llarg d'una falla.

  • Llavor: Part del fruit que, desenvolupant-se en condicions adequades, dóna naixença a una planta.

  • Llei d'Ampère: Expressió matemàtica que permet calcular el camp magnètic creat per corrents elèctrics.

  • Llei d'Ohm: S'enuncia de la manera següent: "El quocient entre la diferència de potencial i la intensitat que circula pel conductor és una característica del conductor que anomenem resistència."

  • Llei de conservació de la massa: En una reacció química, la matèria no es crea ni es destrueix, només es transforma.

  • Llei de Coulomb: Les forces elèctriques amb què s'atrauen o es repel·leixen dos cossos carregats elèctricament són directament proporcionals al producte de les càrregues dels dos cossos i inversament proporcionals al quadrat de la distància que els separa.

  • Llei de Faraday: Llei que estableix que tot camp magnètic variable en el temps indueix un corrent elèctric en qualsevol circuit elèctric tancat situat en el si del camp magnètic variable.

  • Llei de gravitació universal: Les forces gravitatòries que s'efectuen dos cossos l'un a l'altre són directament proporcionals al producte de les masses dels dos cossos, i inversament proporcionals al quadrat de la distància que els separa.

  • Llei de Hooke: S'enuncia de la manera següent: "L'allargament que experimenta un cos elàstic és directament proporcional a la força aplicada."

  • Llei de la naturalesa: Hipòtesi que ha estat comprovada.

  • Llevat: Microorganisme del regne dels fongs que no forma mai micelis i és responsable de les fermentacions.

  • Lligadura de trompes: Mètode anticonceptiu en el qual es duu a terme una intervenció quirúrgica en les dones per tallar les trompes uterines, de manera que l'òvul no entrarà en contacte amb cap espermatozoide.

  • Lligament: Teixit similar al dels tendons que uneix els ossos entre si, i els dóna flexibilitat per poder permetre els moviments articulars.

  • Lluentor: Propietat que és conseqüència de la manera com la superfície mineral reflecteix la llum.

  • Lluna: Únic satèl·lit natural de la Terra, dotat d'un moviment de translació al voltant d'aquesta.

  • Lluna nova: Fase lunar en la qual se'ns mostra la meitat no il·luminada de la Lluna.

  • Lluna plena: Fase lunar en què observem tota la meitat de la Lluna il·luminada.

  • Loess: Sediment detrític d'origen eòlic, groguenc, constituït fonamentalment per llim poc coherent que forma dipòsits gruixuts i molt extensos en ambients de latitud mitjana.

  • Longitud d'ona: Distància entre dues crestes, o entre dues valls, o en general, distància entre dos punts que estiguin en el mateix estat de vibració. En el SI s'expressa en metres.

  • Lutita: Roca sedimentària detrítica formada a partir de llims i argiles.