A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Z

  • Ebullició: Vaporització produïda a l'interior d'un líquid amb formació de bombolles que pugen i es desfan a la superfície del líquid.

  • Eclipsi de Lluna: Fenomen que s'esdevé quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna. La Terra projecta la seva ombra sobre la Lluna, que deixa de ser il·luminada totalment o parcialment pel Sol.

  • Eclipsi de Sol: Obscuriment de la llum del Sol que té lloc quan la Lluna s'interposa entre la Terra i el Sol. En les zones on la Lluna tapa completament el Sol es produeix un eclipsi total, i en aquelles on el tapa parcialment, té lloc un eclipsi parcial de Sol.

  • Eco: Procés de reflexió d'una ona sonora quan xoca amb un obstacle que no li permet el pas.

  • Ecosistema: Unitat funcional constituïda per un biòtop i els organismes que hi habiten, que s'interrelacionen mútuament.

  • Edifici volcànic: Solidificació i acumulació del magma al voltat de la boca eruptiva d'un volcà.

  • Efecte d'hivernacle: Escalfament de l'atmosfera i de la superfície d'un planeta que es produeix quan una part important de la radiació solar calorífica que és reflectida o reemesa per la superfície del planeta és absorbida pel diòxid de carboni atmosfèric. Aquest fenomen fa que la temperatura mitjana de la superfície terrestre es mantingui a uns 15 °C.

  • Efecte Joule: Fenomen pel qual els electrons, en el seu moviment, xoquen contínuament amb els àtoms, la qual cosa fa augmentar la temperatura del conductor.

  • Efecte Thyndall: Efecte segons el qual els col·loides atrapen la llum i queda difosa a l'interior de la mescla.

  • Efector: Cadascuna de les estructures anatòmiques que reacciona a un estímul nerviós produint un treball mecànic o una substància.

  • Eix d'un plec: Línia d'intersecció del pla axial d'un plec amb la xarnera del plec.

  • Elasticitat: Propietat dels cossos que es deformen quan s'hi apliquen forces.

  • Electró: Partícula subatòmica amb la mateixa càrrega que els protons però de signe negatiu i massa molt petita, negligible si es compara amb la del protó.

  • Electroimant: Dispositiu que produeix una força d'atracció mitjançant un camp magnètic creat per un corrent elèctric.

  • Electronegativitat: Mesura la major o menor atracció que tenen els àtoms per captar electrons d'altres àtoms.

  • Electrovalència: Nombre d'electrons que capta o cedeix un àtom per formar l'ió corresponent.

  • Element: Substància pura que no es pot descompondre per cap procediment en altres de més senzilles.

  • Embaràs: Període que va de la fecundació al part, i té una durada de nou mesos.

  • Embolcall nuclear: Estructura cel·lular formada per una doble membrana amb porus, a través dels quals es fa l'intercanvi de molècules entre el nucleoplasma i el citoplasma.

  • Embut de decantació: Instrument en forma de pera amb una boca a la part superior i amb un tub amb clau de pas a la part inferior, que s'utilitza en les extraccions de mescles heterogènies formades per dos líquids, principalment per facilitar-ne el sacseig i la separació d'una de les fases.

  • Encavalcament: Falla inversa en què el pla de falla està molt poc inclinat o és horitzontal.

  • Encèfal: Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.

  • Endometri: Superfície interna mucosa de l'úter.

  • Endosfera: Capa més interna de la Terra, constituïda per l'endosfera externa, que té un comportament més fluid, i l'endosfera interna, que conté els materials més rígids.

  • Energia: Qualitat que tenen els cossos que es manifesta en els canvis i, quan ho fa, canvia de forma i/o de lloc. Totes les formes d'energia s'expressen, en el SI, en joules (J).

  • Energia cinètica: Energia que té un cos pel fet d'estar en moviment. Com per a tota energia, la unitat de l'energia cinètica en el SI és el joule (J).

  • Energia d'ionització: Energia necessària per arrencar un electró de l'últim nivell d'un àtom aïllat en estat gasós.

  • Energia de la biomassa: Energia que s'obté a partir de la combustió dels residus biològics.

  • Energia eòlica: Energia que prové de l'aprofitament de l'energia cinètica de l'aire.

  • Energia geotèrmica: Energia que prové de l'interior de la Terra, com a conseqüència de les altes temperatures en què es troba el seu nucli.

  • Energia hidroelèctrica: Energia elèctrica produïda per l'aprofitament de l'energia potencial o cinètica de l'aigua.

  • Energia interna: Suma de totes les energies de totes les partícules d'un cos.

  • Energia mareomotriu: Energia renovable que es manifesta en forma de variacions del nivell del mar provocades per les marees

  • Energia mecànica: És la suma de l'energia cinètica i de l'energia potencial. Com per a tota energia, la unitat de l'energia mecànica en el SI és el joule (J).

  • Energia potencial: Energia que té un cos a causa de la seva posició o de la seva configuració. Com per a tota energia, la unitat de l'energia potencial en el SI és el joule (J).

  • Energia potencial elàstica: Energia acumulada en la deformació dels materials elàstics. S'expressa en joules (J).

  • Energia potencial gravitatòria: Energia acumulada en els cossos a causa de la seva posició allunyada del terra. S'expressa en joules (J).

  • Energia química: Energia emmagatzemada en les substàncies i que s'allibera mitjançant una reacció química.

  • Energia renovable: Forma d'energia el subministrament de la qual és continuat i indefinit a escala humana. Són energies renovables l'energia solar, la de la biomassa, l'eòlica, la hidràulica, la de les marees i la geotèrmica.

  • Energia solar: Energia radiant emesa pel Sol en forma d'ones electromagnètiques.

  • Engorjat: Vall estreta i profunda entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per l'aigua d'un riu o per on circula.

  • Enllaç covalent: Enllaç que consisteix en la unió entre àtoms que comparteixen electrons. Aquesta compartició s'anomena covalència.

  • Enllaç covalent coordinat o datiu: Enllaç covalent en què un dels àtoms aporta el parell d'electrons enllaçats i l'altre els comparteix sense aportar-li'n cap.

  • Enllaç covalent pur: Enllaç covalent en què els àtoms que s'uneixen aporten el mateix nombre d'electrons.

  • Enllaç iònic: Enllaç que consisteix en la unió entre ions. El procés de formació d'un enllaç iònic implica la pèrdua d'electrons d'un àtom i el guany d'aquests electrons per part d'un altre àtom. Es formen així un catió i un anió, amb càrregues de signes contraris, les quals s'uneixen mitjançant forces d'atracció elèctrica en totes les direccions de l'espai.

  • Enllaç metàl·lic: Enllaç que consisteix en la força d'atracció que s'estableix entre el núvol d'electrons i els nuclis. Els electrons estan igualment compartits per tots els nuclis. Aquest tipus d'enllaç només es produeix entre elements metàl·lics i els seus aliatges.

  • Enllaç químic: Conjunt de forces que mantenen units els àtoms de manera estable.

  • Epicentre: Punt de la superfície de la Terra situat en la vertical de l'hipocentre d'un terratrèmol.

  • Epidídim: Cos de forma semilunar situat a la part superior del testicle, format pel conjunt de túbuls seminífers enrotllats i que desemboca en els conductes deferents. S'hi emmagatzemen els espermatozoides.

  • Epirogènesi: Moviment tectònic vertical de l'escorça terrestre, d'ascens o de descens, que afecta una part o la totalitat d'un continent o d'una conca oceànica i que no produeix cap plegament ni origina noves estructures en les roques.

  • Equació química: Expressió que serveix per representar una reacció química i consisteix a escriure amb llenguatge científic els fenòmens que hi tenen lloc.

  • Equilibri: Diem que un cos està en equilibri quan no es mou o es mou amb moviment rectilini uniforme, és a dir, sense modificar la velocitat.

  • Equilibri tèrmic: Situació en què dos cossos assoleixen la mateixa temperatura després d'una transferència de calor.

  • Equinoderm: Animal invertebrat d'estructura complexa que presenta un esquelet intern format per multitud de peces petites i del qual surten unes pues que es poden moure perquè s'articulen per la base. En formen part els eriçons de mar o garotes, les estrelles de mar, les ofiures, les holotúries i els lliris de mar.

  • Erg: Extensió desèrtica formada per mantells d'arena o camps de dunes que formen alineacions, regulars o no.

  • Erosió: Pèrdua de matèria que experimenten les roques superficials com a conseqüència de l'acció dels agents geològics externs.

  • Erosió diferencial: Diferent resposta de les roques davant de l'erosió.

  • Erupció volcànica: Expulsió de materials sòlids i gasosos a grans temperatures procedents de l'interior de la Terra.

  • Escaiola: Varietat de guix amb una mida de gra molt fi i de color blanc.

  • Escala Celsius: Escala per mesurar la temperatura que considera el punt de fusió de l'aigua a 0 °C i el punt d'ebullició a 100 °C.

  • Escala de Mercalli: Escala que mesura la intensitat dels terratrèmols, és a dir, els efectes que produeixen sobre la població.

  • Escala de pH: Escala que s'utilitza per mesurar l'acidesa o la basicitat d'una substància. Les substàncies àcides tenen un pH inferior a 7, les substàncies neutres un pH = 7 i les substàncies bàsiques un pH superior a 7.

  • Escala de Richter: Escala que mesura la magnitud dels terratrèmols, és a dir, l'energia que s'allibera mentre dura el fenomen.

  • Escala Kelvin: Escala per mesurar la temperatura que considera el punt en què la matèria teòricament està formada per partícules en repòs a 0 K. Aquest punt s'anomena zero absolut. En aquesta escala el punt de fusió de l'aigua és de 273 K i el d'ebullició, de 373 K.

  • Escorça: Embolcall de l'àtom on es troben els electrons.

  • Escrot: Òrgan genital masculí extern que consisteix en una bossa de pell rugosa i prima que serveix d'embolcall extern als testicles

  • Esfigmomanòmetre: Aparell per mesurar la tensió arterial.

  • Esòfag: Tub prim i allargat comunicat amb l'estómac a través del càrdies. Es produeixen una sèrie de moviments peristàltics que permeten l'avanç de l'aliment cap a l'estómac.

  • Espècie: Cadascuna de les categories taxonòmiques més restringides que només inclou aquells individus gairebé iguals.

  • Espècie mineral: Cadascuna de les substàncies que componen les roques.

  • Espectre electromagnètic: Conjunt de tots els tipus d'ones electromagnètiques que existeixen.

  • Espermatòfit: Grup de vegetals que es reprodueixen per llavors.

  • Espermatogènesi: Meiosi que es dóna als testicles i de la qual en resulten els espermatozoides.

  • Espermatozoide: Gàmeta masculina constituïda per una cèl·lula haploide que conté 23 cromosomes i que s'ha format per meiosi en els testicles. Consta de cap, coll i cua o flagel.

  • Esponja: Animal invertebrat d'estructura molt senzilla, format per teixits i de formes molt irregulars. La majoria de les esponges són marines, viuen fixades al fons marí i s'alimenten filtrant l'aigua, de la qual retenen l'oxigen i les partícules que els serveixen d'aliment.

  • Esquelet: Sòlida estructura interna constituïda per ossos que proporciona el suport necessari perquè les respostes musculars es tradueixin en moviments.

  • Esquistositat: Separació de les roques en fulls estrets.

  • Estalactita: Dipòsit cilíndric, generalment calcari, que es forma a l'interior de cavitats subterrànies per l'efecte de la precipitació de les solucions aquoses i que penja del sostre d'una cavitat subterrània.

  • Estalagmita: Dipòsit en forma de columna, generalment calcari, que es forma a l'interior de cavitats subterrànies per l'efecte de la precipitació de les solucions aquoses i que creix verticalment sobre el sòl d'una cavitat subterrània.

  • Estam: Òrgan masculí de la flor on es reprodueix el pol·len.

  • Estat gasós: Estat de la matèria en què les partícules estan molt allunyades les unes de les altres i es mouen desordenadament en totes direccions, ja que les forces entre elles són pràcticament nul·les. Els gasos no tenen forma fixa, ni tampoc volum costant.

  • Estat líquid: Estat de la matèria en què les partícules no ocupen posicions fixes, sinó que es troben en constant moviment; les unions entre elles són dèbils i llisquen les unes sobre les altres. Els líquids tenen forma variable i volum constant.

  • Estat sòlid: Estat de la matèria en què les partícules ocupen posicions fixes i estan fortament lligades entre si, però realitzen petits moviments vibratoris. Els sòlids tenen una forma i un volum constant.

  • Estatge alpí: Territori que hi ha a altituds superiors a 2300 m.

  • Estatge montà: Territori comprès entre 1000 m i 1600-1800 m d'altitud.

  • Estatge subalpí: Territori comprès entre els 1600-1800 m i els 2300 m.

  • Estàtica: Part de la física que estudia els estats d'equilibri.

  • Estequiometria: Branca de la química que relaciona les quantitats que intervenen en una reacció química.

  • Estiatge: Cabal mínim d'un corrent d'aigua o nivell més baix d'una superfície d'aigua en una època de l'any determinada.

  • Estímul: 1. Variació del medi que provoca una resposta. 2. Qualsevol canvi en l'ambient que és captat pel cos gràcies a unes estructures anatòmiques anomenades receptors.

  • Estoló: Tija molt prima que surt de la planta i s'arrossega per sobre del sòl fins que es fixa i forma una nova planta.

  • Estómac: Òrgan en forma de sac, comunicat amb l'intestí prim a través del pílor. L'estómac fa els moviments peristàltics necessaris per fer la digestió estomacal.

  • Estrat: Capa de roques que està delimitada per dues superfícies més o menys planes i paral·leles i formada per uns materials amb una composició i un aspecte que la diferencien de les altres capes consecutives.

  • Estratosfera: Capa de l'atmosfera de la Terra que s'estén des de la troposfera fins als 50 km d'altitud.

  • Estratovolcà: Volcà caracteritzat per erupcions explosives esporàdiques acompanyades d'emissió de lava, més viscosa que la dels volcans hawaians i estrombolians, i que forma un con constituït essencialment per material piroclàstic.

  • Estrella: Astre que brilla al firmament amb llum pròpia.

  • Estrògen: Hormona fabricada i secretada per l'ovari durant la primera part del cicle sexual femení que afavoreix la maduració de l'òvul i el desenvolupament de l'endometri.

  • Estructura geològica: Conjunt de característiques que presenten les roques a escala macroscòpica.

  • Estructures gegants: Agrupacions de gran quantitat d'ions o àtoms que tenen una ordenació regular i mantenen unions de tipus iònic, metàl·lic o covalent.

  • Estuari: Dipòsit d'al·luvions mar endins, on es mescla el cabal d'un riu amb l'aigua marina, que es forma en mars molt enèrgics amb fortes marees i corrents.

  • Evaporació: Transformació lenta d'un líquid en vapor que té lloc a la superfície de contacte que separa el líquid de la fase gasosa amb la qual està en contacte.

  • Evaporita: Roca sedimentària química formada per precipitació de sals minerals deguda a l'evaporació.

  • Evolució: Procés segons el qual els éssers vius s'han originat els uns dels altres per descendència i per canvis.

  • Excreció: Procés d'eliminació de les substàncies residuals i perjudicials per a l'organisme.

  • Exfoliació: Capacitat o tendència que tenen els minerals a trencar-se amb més facilitat al llarg d'uns plans paral·lels.

  • Expansibilitat: Propietat per la qual els gasos no mantenen el volum constant.

  • Expansió del fons oceànic: Teoria segons la qual el sòl oceànic està en constant moviment i es desplaça en totes dues direccions a partir de l'eix de la dorsal.

  • Experiment: Observació detallada d'un fenomen natural, en el qual s'aïllen aquells aspectes del fenomen que interessen estudiar.

  • Expiració: Acció mitjançant la qual puja el diafragma i es relaxa la musculatura toràcica, de manera que la caixa toràcica disminueix de volum i expulsa el diòxid de carboni i la resta de gasos per les fosses nasals i la boca.