A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Z

  • Darwinisme: Teoria de l'evolució exposada pel naturalista anglès Charles Darwin, que es fonamenta en la selecció natural com a principal causa de l'evolució de les espècies.

  • Decantació: Tècnica de separació que serveix per separar mescles heterogènies formades per un sòlid i un líquid, i també per dos líquids, els quals tenen una diferència de densitat gran.

  • Defecació: Acte reflex en què les matèries fecals són expulsades a l'exterior a través de l'anus.

  • Deflació : Tipus d'erosió que es produeix quan el vent actua sobre partícules que estan més o menys soltes i les arrenca, amb la qual cosa rebaixa la superfície del terreny.

  • Deformació : Modificació que afecta la forma original de les roques o dels seus elements constituents. Pot ser una deformació elàstica, plàstica o per ruptura.

  • Deglució: Acte pel qual el bol alimentari passa, a través de la faringe, de la boca a l'esòfag, i d'aquí a l'estómac.

  • Delta: Grans acumulacions d'al·luvions a la desembocadura d'un riu que es dipositen de forma radial en costes no gaire profundes i mars poc enèrgics.

  • Densitat: Característica de la matèria que relaciona la massa d'un material amb el volum que ocupa. En el SI s'expressa en kg/m3.

  • Depredació: Activitat de captura i mort que fa un individu (depredador) respecte a un altre (presa).

  • Depredador: Animal que captura uns altres animals per nodrir-se.

  • Deriva continental: Teoria que afirma que les masses continentals suren en un substrat plàstic i alhora experimenten un moviment de translació. Proposada per A. Wegener el 1912.

  • Descomponedor: Organisme que transforma les restes de vegetals i animals en matèria inorgànica.

  • Desertificació: Procés de degradació del sòl amb pèrdua del seu potencial de producció provocat per l'ésser humà.

  • Desertització: Procés natural de formació de deserts.

  • Desplaçament: Canvi de posició d'un mòbil en un sistema de referència concret, que s'expressa per la diferència entre la posició final i la posició inicial, i que coincideix amb la distància en línia recta entre els dos punts. Per tant, el desplaçament entre dos punts és independent de la trajectòria recorreguda. El desplaçament en el SI es mesura en m.

  • Destil·lació: Tècnica de separació que consisteix a separar mescles homogènies formades per dos líquids miscibles i volàtils mitjançant la vaporització. Els components que es volen separar han de tenir punts d'ebullició diferents.

  • Destil·lat: Líquid que en una destil·lació es vaporitza i després es condensa.

  • Detritus: Fragments d'altres roques, segons la mida que tinguin parlem de blocs, graves, sorres, llims i argiles.

  • Diàclasi: Fractura en què no hi ha hagut cap moviment relatiu entre els materials que limiten la superfície de ruptura i que té una amplada, una longitud i una profunditat variable. No sol presentar-se una sola diàclasi, sinó famílies de diàclasis relacionades per l'origen i la direcció. Les diàclasis es disposen més o menys perpendicularment als plans d'estratificació.

  • Diafragma: 1. Múscul situat sota els pulmons que separa l'abdomen del tòrax. 2. Casquet de goma que es col·loca davant el coll de l'úter per impedir l'entrada dels espermatozoides dins l'úter i evitar així la posterior fecundació de l'òvul.

  • Diagènesi: Procés pel qual, amb el pas del temps i a mesura que els sediments se superposen, els materials es compacten i experimenten canvis químics que els uneixen íntimament.

  • Diagrama climàtic: Representació de les dades climatològiques d'un lloc determinat en un sistema d'eixos cartesians.

  • Diagrama de separació: Esquema en què s'explica pas a pas el procediment que se segueix per fer una separació de substàncies.

  • Diàstole: Moviment de relaxació del cor.

  • Dieta: Conjunt d'aliments que consumeix una persona segons les seves necessitats particulars, atenent a la seva edat, sexe, activitats que desenvolupa i altres característiques específiques. Una dieta equilibrada inclou tots els nutrients necessaris per al bon funcionament del cos.

  • Difracció: Fenomen que es produeix quan una ona troba un obstacle molt petit i l'envolta continuant la seva propagació, o bé quan troba una escletxa petita per la qual pot continuar la seva propagació.

  • Difusió: Procés en el qual molècules petites, com ara els gasos o les sals dissoltes, passen del costat de la membrana de més concentració al de menys concentració.

  • Digestió: Conjunt de processos mecànics i químics que duen a terme la tasca de transformació dels aliments a fi que puguin ser absorbits pel cos humà i transportats cap a les cèl·lules.

  • Dilatació: Fenomen que es produeix quan el volum d'un cos augmenta sense variar-ne la massa, com a conseqüència d'un augment de la temperatura.

  • Dinàmica: Part de la física que estudia les causes que originen el moviment dels cossos de l'Univers.

  • Dinamòmetre: Aparell per mesurar forces.

  • Diploide: Nombre de cromosomes característic de cada espècie. Se simbolitza per 2n.

  • Direcció d'un vector: Recta sobre la qual actua un vector.

  • Direcció de la capa: Angle que forma la línia de l'estrat amb el nord geogràfic.

  • Dispersió: Mescla en la qual hi ha un component amb distribució discontínua, o dispers, en un medi que facilita aquesta distribució i que s'anomena dispersant.

  • Dispositiu intrauterí: Petita peça de plàstic i coure que, inserida dins l'úter, exerceix un efecte contraceptiu en impedir la implantació de l'òvul.

  • Dissipació d'energia: Fenomen que es produeix quan alguna forma d'energia es transforma en calor.

  • Dissolució: Mescla homogènia que conté almenys dos components, el solut i el dissolvent.

  • Dissolució aquosa: Dissolució líquida en què el dissolvent és l'aigua.

  • Dissolució concentrada: Dissolució en què la quantitat de solut és gran comparada amb la quantitat de dissolvent.

  • Dissolució diluïda: Dissolució en què la quantitat de solut és petita comparada amb la quantitat de dissolvent.

  • Dissolució gasosa: Dissolució formada pel solut en estat sòlid o líquid i el dissolvent en estat gasós, o, el que és més habitual, tant el solut com el dissolvent en estat gasós.

  • Dissolució líquida: Dissolució que té el dissolvent en estat líquid i el solut o soluts en qualsevol dels tres estats físics.

  • Dissolució saturada: Dissolució que no admet més quantitat de solut.

  • Dissolució sobresaturada: Dissolució que conté més solut del que es pot dissoldre a una temperatura determinada; s'ha sobrepassat, doncs, el punt de solubilitat.

  • Dissolució sòlida: Dissolució que presenta el solut i el dissolvent en estat sòlid.

  • Dissolvent: Component de la dissolució que es troba en major proporció.

  • Dolina: Depressió tancada, de forma circular o oval, pròpia d'un paisatge càrstic.

  • Dom: Construcció volcànica convexa i de flancs molt inclinats, que pot arribar a tenir de 100 a 500 m d'alçària i que s'ha format pel refredament de laves viscoses que han sortit progressivament d'un cràter.

  • Dorsal oceànica: Serralada submarina, originada pels corrents convectius ascendents de l'astenosfera, generalment de molts milers de quilòmetres, que s'aixeca per sobre de les grans profunditats oceàniques.

  • Droga: Substància química que, presa per diferents vies d'administració, es dissol a la sang i altera el funcionament de l'organisme, la capacitat de percepció i el comportament d'un individu i genera una addicció si es consumeix de forma repetida.

  • Ductilitat: Capacitat de deformació plàstica que permet a una substància ser estirada en forma de filferro.

  • Duna: Acumulació d'arena en forma de cresta dissimètrica, produïda pel vent, generalment en ambients desèrtics o litorals.

  • Duresa: Propietat dels materials sòlids que indica la resistència que oposen a ésser ratllats per altres sòlids.