Cabal: Volum d'aigua que transporta un corrent d'aigua determinat en la unitat de temps. La seva unitat és el m³/s.

Cabussament: Angle que forma l'estrat amb la horitzontal.

Cadena alimentària: Conjunt de relacions de producció i d'obtenció d'aliments que s'estableix entre els diferents organismes d'un ecosistema.

Cala: Entrada petita del mar en una costa rocosa i abrupta. La majoria de cales són més llargues que no amples i més pròpies de paisatges calcaris.

Calamarsa: Grans petits de glaç de mida variable (de 5 a 50 mm) procedents de la condensació del vapor d'aigua atmosfèric.

Calcària: Roca sedimentària química formada majoritàriament per carbonat de calci.

Calcinació: Procés químic d'obtenció d'un metall que consisteix a sotmetre el mineral, generalment format per carbonats, a temperatures prou elevades com per descompondre'l en l'òxid i diòxid de carboni.

Caldera volcànica: Gran depressió més o menys circular limitada per escarps força notables que pot aparèixer associada als volcans, en especial si es tracta d'estratovolcans. Usualment es formen a causa del buidament d'una cambra magmàtica situada a prop de la superfície, el sostre de la qual no ha pogut suportar el pes de l'edifici que la seva pròpia lava hi ha format damunt.

Calor: Manifestació de l'energia quan un sistema efectua un procés mitjançant canvis de temperatura. S'expressa en joules (J).

Calor de fusió: Energia necessària per fondre la unitat de massa d'una substància.

Calor de vaporització: Energia necessària per convertir en vapor la unitat de massa d'una substància.

Calor específica: Quantitat de calor que necessita 1 g de substància per augmentar la temperatura en 1 °C.

Caloria: Unitat d'energia molt utilitzada per a l'energia calorífica que equival a 4,18 J.

Cambra magmàtica: Zona de la litosfera pròxima a la superfície, on es produeix una acumulació de magma i de la qual s'han derivat els materials emesos pels volcans.

Camp magnètic: Propietat dels imants i dels circuits de corrent elèctric per la qual es manifesten forces magnètiques en la zona de l'espai que envolta aquests objectes.

Canal ejaculador: Cadascun dels canals que resulten de la unió dels conductes deferents i els conductes de les vesícules seminals. Aquests passen a través de la pròstata i desemboquen en la uretra.

Canvi d'estat: Procés pel qual una substància passa d'un estat físic a un altre.

Canvi físic: Canvi en el qual les substàncies no canvien, és a dir, són les mateixes abans i després del canvi i, per tant, tenen les mateixes propietats característiques.

Canvi progressiu: Canvi que per produir-se necessita el subministrament d'energia en forma de calor.

Canvi químic: Canvi en el qual les substàncies canvien; és a dir, quan les substàncies que s'hi formen són diferents de les que hi havia abans que tingués lloc el canvi (i tenen, per tant, propietats característiques diferents)

Canvi regressiu: Canvi que per produir-se necessita perdre energia en forma de calor.

Capa de valència: Part més externa de cada nivell d'energia que, com a màxim, pot tenir 8 electrons.

Capil·lar: Vas sanguini molt petit que fa arribar la sang fins a les cèl·lules.

Caràcter sexual secundari: Característica que diferencia els homes i les dones, a més dels òrgans genitals, i que apareix de forma gradual durant la pubertat.

Carbó: Roca sedimentària utilitzada com a combustible originada a partir de restes vegetals atrapades entre capes de sediments desproveïdes d'oxigen. Se'n distingeixen quatre tipus: torba, lignit, hulla i antracita.

Cariotip: Descripció de la dotació cromosòmica d'un organisme atenent al nombre, la mida i la forma dels cromosomes de les cèl·lules.

Càrrega elèctrica: Propietat general de la matèria que dóna lloc a forces elèctriques. La seva unitat és, en el SI, el coulomb (C).

Càrrega elemental: És la càrrega del protó. L'electró també té, en valor absolut, la càrrega elemental.

Carst: Regió de roca calcària o dolomítica i d'altres roques solubles on s'ha produït el desenvolupament de formes específiques de relleu causades per processos de dissolució i d'erosió superficial i subterrània (avencs, coves, rasclers, dolines, etc.), amb un drenatge dominantment subterrani.

Cartílag: Òrgan esquelètic flexible de teixit cartilaginós que contribueix en les tasques de suport i protecció d'altres òrgans del cos, a més suavitzen les friccions i protegeixen els ossos del desgast en les articulacions.

Catabolisme: Conjunt de reaccions de destrucció de biomolècules per tal d'obtenir energia, que es produeix als mitocondris.

Catalitzador: Substància que augmenta la velocitat d'una reacció química sense que es consumeixi o s'alteri al llarg de la reacció.

Catió: Ió carregat positivament.

Caulidi: Eix de les molses que serveix de suport a les fulletes o fil·lidis.

Cavall-vapor: Unitat de potència que s'utilitza en molts camps tecnològics que equival a 735 W.

Cefalòpode: Mol·lusc que es caracteritza perquè al cap hi té el peu transformat en uns tentacles que serveixen per a la locomoció i per capturar aliment; n'hi ha que presenten una conquilla interna. Pertanyen a aquest grup els pops, els calamars i les sípies.

Cèl·lula: Unitat anatòmica, fisiològica i genètica de tots els éssers vius que conté la informació necessària per mantenir l'existència de la cèl·lula i per produir noves cèl·lules, i transmetre aquesta informació d'una generació a la següent.

Cèl·lula de circulació de l'aire: Circulació de l'aire en cada hemisferi terrestre. L'aire equatorial s'escalfa i puja fins a capes altes de la troposfera; un cop a dalt es dirigeix cap al pol, on es refreda i torna a baixar; tot seguit torna cap a l'equador per la part baixa de la troposfera.

Cèl·lula efectora: Cèl·lula que reacciona a un impuls nerviós i produeix una resposta.

Cèl·lula eucariota: Cèl·lula que té el material hereditari dins el nucli i una organització complexa amb orgànuls encarregats de fer funcions diferents.

Cèl·lula muscular: Cèl·lula efectora especialitzada en la contracció quan rep un impuls nerviós.

Cèl·lula procariota: Cèl·lula que té el material hereditari lliure pel citoplasma i una organització simple.

Cèl·lula secretora: Cèl·lula efectora especialitzada en abocar al corrent sanguini, a altres tubs viscerals o a l'exterior del cos els productes que fabrica (hormones, mucus, enzims digestius, suor, llet, etc.) quan rep un impuls nerviós.

Cèl·lula urticant: Cèl·lula que es troba en els tentacles retràctils que envolten la boca dels cnidaris, i que conté unes substàncies irritants molt tòxiques.

Cel·lulosa: Glúcid macromolecular que és el constituent principal de les parets dels vegetals i que aporta energia.

Cendra volcànica: Conjunt de piroclastos de mida inferior a 2 mm de diàmetre que llança un volcà en erupció, els quals són transportats per l'aire a grans distàncies i es precipiten lentament.

Central elèctrica: Instal·lació que transforma l'energia que procedeix d'altres fonts en energia elèctrica.

Central hidroelèctrica: Central que utilitza l'energia potencial gravitatòria que té l'aigua emmagatzemada en els embassaments per obtenir energia elèctrica.

Central nuclear: Central que utilitza les reaccions nuclears de fissió per produir energia elèctrica.

Central tèrmica: Central que utilitza l'energia calorífica alliberada en la combustió de combustibles fòssils per produir energia elèctrica.

Centre nerviós: Agrupació de milions de neurones que estableixen entre si complexos sistemes de connexions sinàptiques. La major part dels centres nerviosos es troben en el cervell, el cerebel, el bulb raquidi i la medul·la espinal.

Centrifugació: Tècnica de separació que serveix per separar mescles heterogènies formades per un sòlid i un líquid que tenen una diferència de densitat bastant petita, o una de les substàncies de la qual està formada per partícules tan petites que tarden molt a sedimentar.

Centrifugadora: Màquina que s'utilitza per centrifugar.

Centrosoma: Orgànul que només està present en les cèl·lules animals, intervé en la formació del fus acromàtic en la divisió cel·lular.

Ceràmica: Argila purificada, humida i moldejada, que s'asseca i/o escalfa en un forn, on s'endureix.

Cianobacteri: Bacteri aquàtic de nutrició autòtrofa i que, per tant, té capacitat de fotosíntesi. També s'anomenen algues blaves o cianofícies.

Cicle de l'aigua: Circulació contínua de l'aigua, sota diferents estats o fases, entre l'oceà, l'atmosfera i la litosfera.

Cicle sexual femení: Procés cíclic que té com a finalitat la formació i la maduració de l'òvul i també n'assegura, en cas que sigui fecundat, la implantació a l'úter, on posteriorment es desenvoluparà. Té una durada aproximada de 28 dies.

Cicló tropical: Borrasca de molt risc, associada a pluges torrencials i vents huracanats i tornados.

Ciclòstom: Peix allargat amb esquelet cartilaginós, sense mandíbules, amb orificis als costats del cap que comuniquen amb les brànquies i pell llisa de tacte llefiscós.

Cili: Cadascun dels filaments curts molt nombrosos que vibren sincronitzadament. Tenen cilis alguns protozous com el parameci.

Ciment: Mescla de roques calcàries acompanyades d'impureses que en determinen el color.

Cinemàtica: Part de la física que estudia el moviment.

Circulació: Procés pel qual es transporten les substàncies nutritives i es recullen les substàncies residuals. Té lloc a l'aparell circulatori, que està format per un cor i un sistema de vasos sanguinis (les artèries i les venes).

Citoesquelet: Suport esquelètic de la cèl·lula constituït per filaments de proteïnes.

Citoplasma: Porció cel·lular compresa entre la membrana i el nucli. Aquest espai està ocupat per l'hialoplasma, que està format per aigua, proteïnes, sals minerals, etc. A l'hialoplasma es troben submergits el citoesquelet i els orgànuls citoplasmàtics.

Clima: Conjunt de condicions atmosfèriques característiques d'una zona que venen determinades per la latitud, l'altitud, la topografia i la influència del mar.

Clítoris: Petit òrgan erèctil femení format per teixit cavernós, molt sensible a l'estimulació.

Clorofil·la: Pigment vegetal que es troba a les cèl·lules de les fulles i de les tiges verdes i que té la propietat de captar la llum del sol.

Cloroplast: Plastidi que conté clorofil·la, és el responsable del color verd de les plantes i la seva funció és la fotosíntesi.

Cnidari: Animal invertebrat aquàtic d'estructura molt senzilla, format bàsicament per teixits, que presenta un cos tou en forma de sac amb una boca que comunica amb la cavitat digestiva; al voltant de la boca hi ha uns tentacles retràctils. N'hi ha de dues formes, el pòlip i la medusa.

Codominància: Herència que es caracteritza perquè en creuar dues línies pures diferents pel mateix caràcter, la primera generació dóna uns híbrids que presenten tots dos caràcters.

Col·loide: Dispersió en què la mida de les partícules disperses és molt petita.

Colada: Massa fluida de lava que surt d'un cràter i que s'escampa vessant avall en forma de mantells fins que s'immobilitza per refredament i es consolida. Les colades volcàniques, en solidificar-se, poden adquirir una morfologia diversa segons el grau de fluïdesa de la lava i el relleu que fossilitzen.

Combustible: Substància que allibera energia en la combustió.

Combustible fòssil: Restes vegetals i animals de fa milions d'anys (carbó, gas natural, petroli), que acumulats en grans quantitats van sofrir un seguit de transformacions que es coneixen amb el nom de fossilització.

Comensalisme: Relació interespecífica en què un individu (comensal) es nodreix de l'aliment sobrant d'un altre (patró) sense causar-li ni benefici ni perjudici.

Cometa: Cos celeste del sistema solar, de forma irregular, acompanyat d'una llarga cua, que generalment descriu una òrbita de gran excentricitat i tan sols és visible durant un curt període de la seva revolució.

Competència: Relació interespecífica entre organismes que competeixen per la possessió de recursos alimentaris, de territori, de llum, etc.

Component: Substància que forma part d'una mescla.

Composició: Suma vectorial.

Compost: Substància pura que es pot descompondre en altres substàncies pures més simples mitjançant reaccions químiques.

Compost binari: Compost format per dos elements (independentment del nombre d'àtoms que hi hagi de cada element).

Compost orgànic: Compost de carboni en el qual intervenen molts pocs elements diferents: C, H, O, N, S, P i halògens.

Compost ternari: Compost format per tres elements (independentment del nombre d'àtoms que hi hagi de cada element).

Comunitat clímax: Comunitat que es manté estable, és a dir, en equilibri amb el seu biòtop.

Con adventici: Con que es forma a partir d'una ramificació lateral de la xemeneia que també expulsa magmes a l'exterior.

Con volcànic: Forma de relleu volcànica, de disposició cònica, construïda per l'acumulació dels materials expulsats per un volcà al voltant del cràter.

Conca hidrogràfica: Conjunt de cursos d'aigua que conflueixen en un punt determinat.

Conca sedimentària: Gran extensió de terreny deprimida, coberta d'aigua normalment oceànica, en què durant milions d'anys s'han anat dipositant materials provinents de les terres emergides que l'envolten.

Concentració d'una dissolució: Relació entre la quantitat de solut i la quantitat de dissolució.

Concentració en massa: Relació entre la quantitat de solut expressada en grams i el volum de dissolució expressat en litres.

Condensació: Pas d'una substància de l'estat de vapor a l'estat líquid.

Condicions normals: Les condicions normals de pressió i temperatura són p = 1 atm i T = 0 °C. El volum molar de qualsevol gas en condicions normals és 22,4 dm³.

Condricti: Peix amb esquelet cartilaginós, musculatura forta, mandíbules grosses amb dentadura molt desenvolupada, obertures branquials lliures als costats del cap i pell aspra amb escates punxegudes.

Conducció: Propagació de la calor a l'interior de cossos sòlids.

Conducte deferent: Cadascun dels dos conductes que transporten els espermatozoides des de cada testicle fins al canal ejaculador.

Conductivitat elèctrica: Facilitat amb què una substància permet el pas del corrent elèctric.

Conductivitat tèrmica: Facilitat amb què una substància permet el pas de la calor.

Configuració electrònica: Distribució dels electrons d'un àtom en els diferents nivells d'energia.

Conglomerat: Roca sedimentària detrítica formada per blocs i graves arrodonits, que s'han unit amb precipitats de carbonat de calci o altres substàncies.

Constant de gravitació universal: Constant de proporcionalitat en l'expressió de la llei de gravitació universal que té un valor de 6,67 · 10^-11 N · m²/kg².

Constant elàstica: Constant de proporcionalitat en l'expressió de la llei de Hooke d'unitats N/m.

Constant elèctrica: Constant de proporcionalitat en l'expressió de la llei de Coulomb que té un valor de 9 · 10⁹ N · m²/C² quan les càrregues estan en el buit.

Consumidor: Organisme incapaç de sintetitzar les seves pròpies substàncies nutritives i que, per tant, necessita alimentar-se d'altres éssers vius.

Convecció: Propagació de la calor d'uns punts a uns altres d'un fluid (líquid o gas) per efecte de fluxos de corrent anomenats cel·les de convecció, determinats pel moviment de les molècules constituents a causa de les diferències de densitat.

Cor: Òrgan musculós situat entre els dos pulmons i dividit en dues meitats no comunicades. Cada meitat consta de dues cavitats: les dues cavitats superiors s'anomenen aurícules i les dues inferiors, ventricles.

Cordó litoral: Barrera emergida de sorra, còdols i llim disposada paral·lelament a la línia de costa, formada per l'acció combinada de les ones, les marees i els corrents marins.

Cordó umbilical: Estructura que uneix la placenta amb l'embrió.

Corm: Cos de les plantes que presenten una autèntica diferenciació en òrgans (arrel, tija i fulles).

Corrasió: Tipus d'erosió que es produeix quan el vent, ja carregat de sorra, xoca contra les roques i els grans poleixen la superfície rocosa, es desgasten i queden arrodonits i de mida semblant.

Corrent altern: Corrent en què el moviment de les càrregues canvia de valor i de sentit periòdicament.

Corrent continu: Corrent que manté un moviment de les càrregues constant, tant en valor com en sentit.

Corrent de convecció: Moviment del material fluid de l'astenosfera que consisteix en l'ascens del material més calent sota les dorsals i descens dels materials més freds que comencen a baixar en les zones de subducció.

Corrent elèctric: Circulació de càrregues, en concret d'electrons, a través d'un material conductor.

Corrent litoral: Corrent degut al trencament de les onades que actua a la zona de rompent i a les seves proximitats i provoca un transport sedimentari important.

Corrent marí: Corrent periòdic o permanent d'una massa d'aigua de mar en una determinada direcció i velocitat.

Cos cavernós: Cadascuna de les dues cavitats situades en el dors del penis que quan s'omplen de sang en produeixen l'erecció.

Cos elàstic: Cos que es deforma quan hi apliquem forces i que recupera la seva forma original quan deixen d'actuar-hi forces.

Cos esponjós: Teixit situat a la part ventral del penis que envolta l'uretra.

Coulomb: Unitat de càrrega elèctrica en el SI. Es representa per C.

Coure: Metall de color vermell, molt brillant, i el millor conductor de la calor i l'electricitat, després de la plata.

Cova: Cavitat subterrània més o menys profunda, de desenvolupament més aviat horitzontal, generalment originada per processos càrstics.

Cràter: Boca de sortida dels materials eruptius d'un volcà, que sovint constitueix una depressió originada per una explosió o un enfonsament.

Criptògama: Grup de vegetals que es reprodueixen per espores.

Cristal·lització: Tècnica de separació que serveix per separar mescles homogènies formades per un sòlid i un líquid que consisteix a fer que el solut es dipositi en forma de cristalls.

Crocodilià: Rèptil que viu en ambients aquàtics, que té el cap allargat, la boca plena de dents esmolades, i les extremitats posteriors amb unes membranes entre els dits que faciliten la natació. Són els rèptils més grans, com el cocodril i el caiman.

Cromoplast: Plastidi que té pigments de colors responsables dels colors de les flors i els fruits.

Cromosoma: Cadascun dels orgànuls cel·lulars situats al nucli que contenen els materials portadors de l'herència biològica.

Cromosoma sexual: Cromosomes X i Y que determinen el sexe del nou individu. En l'ésser humà, el sexe femení ve determinat per la combinació de cromosomes sexuals XX, i el masculí, per XY.

Crustaci: Artròpode, generalment aquàtic, que presenta l'exosquelet endurit amb carbonat de calci, un cos dividit en cefalotòrax i abdomen, i que té un parell d'antenes i un nombre variable de potes. Són crustacis les gambes, les llagostes i els crancs.

Curs alt: Part del riu de fort pendent que va des del naixement fins al curs mitjà.

Curs baix: Part del riu de pendent suau que arriba fins a la desembocadura.

Curs mitjà: Part del riu de pendent més suau que el curs alt que va des del curs mitjà fins al curs baix.