Bacteri: Microorganisme unicel·lular d'estructura procariòtica, generalment de nutrició heteròtrofa.

Bacteri descomponedor: Bacteri de nutrició heteròtrofa responsable de la descomposició de les restes d'altres éssers vius.

Bacteri paràsit: Bacteri de nutrició heteròtrofa que provoca malalties a animals o vegetals.

Bacteri simbiòtic: Bacteri de nutrició heteròtrofa que viu dins el cos d'un altre ésser viu al qual produeix un benefici.

Badia: Entrada del mar o d'un llac a la costa, de menys extensió que un golf.

Badland: Aixaragallament generalitzat.

Balança: Instrument per mesurar la massa.

Baròmetre: Instrument per mesurar la pressió atmosfèrica.

Barra litoral: Cordó litoral que no arriba a emergir a la superfície.

Basalt: Roca volcànica amb textura microgranular o porfírica composta de feldspats, piroxens i olivina.

Base: Substància que en dissolució aquosa dóna ions hidròxid (OH^-).

Bel: Unitat que mesura la sonoritat. És molt utilitzat un submúltiple del bel, el decibel.

Bilis: Substància que fabrica el fetge i s'acumula a la vesícula biliar. Ajuda en el procés de digestió dels greixos.

Biocenosi: Conjunt de poblacions que viuen en un mateix biòtop.

Bioclast: Fòssil o fragment d'un fòssil que forma part d'un sediment o d'una roca sedimentària.

Biodiversitat: Conjunt de tots els éssers vius de la Terra.

Bioma: Zona de la Terra determinada per unes condicions climàtiques, una vegetació dominant i una fauna característica.

Biomassa: Conjunt de residus orgànics d'origen vegetal o animal.

Biomolècula inorgànica: Molècula que no sol contenir carboni en la seva composició. L'aigua i les sals minerals es consideren biomolècules inorgàniques.

Biomolècula orgànica: Molècula que conté una gran quantitat de carboni i que és característica dels éssers vius. Els glúcids, les proteïnes, els lípids i els àcids nucleics són biomolècules orgàniques.

Biosfera: Part de la superfície terrestre on trobem els éssers vius.

Biòtop: Espai físic format pel medi, el substrat i els factors ambientals (fisicoquímics) que es donen en el lloc on viuen els éssers vius.

Bivalve: Mol·lusc que presenta una conquilla externa formada per dues valves, dins les quals es troba el cos que és una massa visceral en què no es pot diferenciar el cap. Formen part d'aquest grup, els musclos, les navalles i les cloïsses.

Bloc volcànic: Piroclast de gran dimensió expulsat durant una erupció volcànica que ja surt solidificat i presenta diferents formes.

Boca: Cavitat que serveix per triturar i preparar els aliments per ser digerits.

Boca eruptiva: Forat de sortida de l'exterior de la xemeneia d'un volcà.

Boira: Meteor aquós que es produeix quan una porció d'aire porta en suspensió partícules d'aigua, provinents de la condensació del vapor de l'atmosfera, en densitat suficient perquè la visibilitat sigui inferior a un quilòmetre.

Bol alimentari: Massa que formen els aliments després de ser mastegats i insalivats.

Bolet: Fong superior que consta d'un casquet esfèric o barret sostingut per un peu vertical.

Bomba volcànica: Piroclast de dimensió superior als 64 mm, de forma arrodonida o fusiforme que solidifica en l'aire.

Borrasca: Fenomen atmosfèric associat a les baixes pressions que produeix núvols, pluges i vent.

Brànquia: Òrgan en forma de làmina a través del qual circula l'aigua per produir l'intercanvi de gasos.

Brillantor: Fenomen òptic perceptible per l'ull humà quan la llum és reflectida per la superfície del material.

Bronqui: Cadascun dels dos conductes que duen l'aire de la tràquea al pulmons.

Bronquíol: Cadascuna de les ramificacions dels bronquis a l'interior dels pulmons que desemboquen en unes vesícules que contenen alvèols pulmonars.

Bufeta natatòria: Cavitat buida que tenen alguns peixos que si s'omple d'aire els fa pujar i si es buida els fa baixar.

Bufeta urinària: Òrgan musculós que té forma de bossa, en el qual desemboquen els dos urèters i on s'acumula l'orina.

Buit: Absència de qualsevol material.

Bulb: Gemma subterrània on s'acumulen substàncies de reserva, la qual pot romandre soterrada tot l'hivern i donar lloc a una nova planta a la primavera.

Bulímia nerviosa: Trastorn de la conducta alimentària en què es produeixen de manera recurrent i seqüencial episodis d'ingestió compulsiva, de percepció de descontrol en la ingesta alimentària, i d'actuació compensatòria inadequada, com ara l'autoinducció de vòmit o la utilització de fàrmacs laxants i diürètics.