A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Z

  • Abrasió: Meteorització mecànica que consisteix en el desgast de les roques per fricció, on actuen com a agents abrasius l'aigua, el glaç, la sorra arrossegada pel vent, etc.

  • Absorció: Funció que consisteix en el pas a la sang del quil a través de les vellositats intestinals.

  • Acceleració mitjana: Relació entre la variació de velocitat i el temps emprat a fer aquesta variació. L'acceleració s'expressa, en el SI, en m/s2.

  • Acer: Aliatge de ferro i carboni. El contingut de carboni en l'acer oscil·la entre el 0,5% i el 2,5%. Els acers són molt resistents i durs.

  • Àcid: Substància que en dissolució aquosa dóna ions hidrogen (H+).

  • Àcid nucleic: Biomolècula orgànica formada per la unió de nucleòtids. N'hi ha de dos tipus: DNA o RNA.

  • Actualisme: Teoria geològica que assegura que les condicions, les lleis i les forces naturals que intervingueren en els processos dels temps geològics passats són idèntiques a les que s'observen actualment.

  • Adaptació: Conjunt de modificacions hereditàries que permeten a un organisme, una població o una espècie adequar-se a les condicions biòtiques i abiòtiques del medi.

  • Afinitat electrònica: Energia intercanviada amb el medi quan un àtom capta un electró en estat gasós i esdevé un anió.

  • Agent geològic extern: Agent que actua sobre la capa més externa del planeta, de manera que produeix una sèrie de canvis en la superfície i en modela el relleu. Els agents geològics externs són l'aire, el vent, les aigües subterrànies, els rius, els llacs, els mars, les glaceres, els éssers vius i la força de la gravetat.

  • Aigua: Compost d'hidrogen i oxigen, de fórmula H2O, component fonamental del cos humà.

  • Aigua continental: Aigua situada als continents com l'aigua gelada de les glaceres, l'aigua subterrània, i l'aigua dels rius i dels llacs.

  • Aigua continental subterrània: Aigua que hi ha en el subsòl, que prové de la infiltració des de la superfície.

  • Aigua continental superficial: Aigua que no s'infiltra en el sòl, o bé aigua que s'infiltra en el sòl però que torna a aflorar a la superfície.

  • Aigua dolça: Aigua que té poca quantitat de sals dissoltes.

  • Aigua oceànica: Aigua continguda en els mars i els oceans.

  • Aigua potable: Aigua apta per al consum humà i per a l'elaboració d'aliments perquè té un grau de puresa química i microbiològica suficient.

  • Aigua salada: Aigua que té una gran quantitat de sals dissoltes.

  • Aigua subterrània: Aigües que es troben en els subsòls i procedeixen principalment de les aigües superficials que s'infiltren aprofitant la permeabilitat de les roques.

  • Aigua superficial no canalitzada: Corrent d'aigua estacional (format a partir de les precipitacions o del desglaç) que no té ni llera ni cabal fix.

  • Aigües salvatges: Corrents d'aigua que no tenen un curs fix, sinó que corren a favor del pendent.

  • Al·lel: Cadascun del parell de gens que expressa un mateix caràcter.

  • Al·lel dominant: Al·lel que presenta dominància.

  • Al·lel recessiu: Al·lel que presenta recessivitat.

  • Al·luvió: Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents, especialment fluvials.

  • Albufera: Llacuna salada que es comunica amb el mar.

  • Alcà: Hidrocarbur que té tots els enllaços entre els àtoms de carboni senzills, C-C. També s'anomena hidrocarbur saturat.

  • Alcalí: Element del grup 1. Són metalls tous molt reactius, de baixa densitat i punts de fusió baixos.

  • Alcalinoterri: Element del grup 2. Són metalls tous molt reactius, de baixa densitat i punts de fusió baixos.

  • Alga: Organisme unicel·lular o pluricel·lular senzill format per cèl·lules eucariotes de nutrició autòtrofa que viu sempre en ambients aquàtics.

  • Alga bruna: Alga pluricel·lular que conté uns pigments de color bru groguenc, i que generalment viu en ambients marins.

  • Alga roja: Alga pluricel·lular que conté un pigment que li dóna un color vermell o rosaci, i viu tant en ambients marins com en aigua dolça.

  • Alga verda: Alga unicel·lular o pluricel·lular que conté un pigment anomenat clorofil·la que li dóna la coloració verda, i viu tant en ambients marins com en aigua dolça.

  • Aliatge: Mescla homogènia de dos o més metalls o bé de metalls amb substàncies no metàl·liques, preparada generalment per fusió conjunta dels components i dissolució de l'un en l'altre un cop fosos. Quan un dels metalls que hi intervé és el mercuri s'anomena amalgama.

  • Aliment: Producte sòlid, líquid o gasós que conté substàncies que poden ser utilitzades per l'organisme per construir la pròpia matèria o per obtenir l'energia necessària per al desenvolupament de les funcions vitals.

  • Alquè: Hidrocarbur que conté, com a mínim, un enllaç doble entre carbonis.

  • Alquí: Hidrocarbur que conté, com a mínim, un enllaç triple entre carbonis.

  • Alta muntanya: Territori que sobrepassa els 1600 m i comprèn dos estatges, el subalpí i l'alpí.

  • Alternador: Màquina elèctrica rotativa que genera corrents alterns.

  • Alumini: Metall blanc, de baixa densitat, dúctil i mal·leable, conductor elèctric i tèrmic i resistent a la corrosió.

  • Alvèol pulmonar: Cadascuna de les petites cavitats pulmonars de forma arrodonida que estan envoltades per una xarxa de vasos sanguinis on es produeix l'intercanvi de gasos.

  • Amfibi: Vertebrat que es reprodueix per fecundació externa, té el cor amb dues aurícules i un ventricle, respiració pulmonar o cutània, embrió desproveït d'amni, i passa per un estat de larva aquàtica proveïda de brànquies. Són amfibis les granotes, els gripaus i les salamandres.

  • Ampere: Unitat d'intensitat elèctrica en el SI, que equival a la circulació d'1 C de càrrega cada segon: 1 A = 1 C/1 s.

  • Amperímetre: Aparell per mesurar la intensitat de corrent elèctric.

  • Amplitud: Màxim desplaçament que fa una partícula respecte a la posició que tenia quan estava en repòs. En el SI s'expressa en metres.

  • Anabolisme: Conjunt de reaccions de construcció de molècules orgàniques pròpies a partir d'altres de més petites i senzilles, per fer-ho es necessita l'energia procedent del catabolisme.

  • Anèl·lid: Animal invertebrat que té el cos allargat i dividit en anells anomenats metàmers. Presenta un aparell circulatori molt senzill i la respiració es realitza a través del tegument.

  • Anemòmetre: Instrument per mesurar la velocitat d'un corrent d'aire.

  • Angioesperma: Vegetal superior que té les llavors recobertes.

  • Animal: Organisme pluricel·lular, format per cèl·lules de tipus eucariota, amb nutrició heteròtrofa i que obté l'aliment per ingestió.

  • Anió: Ió carregat negativament.

  • Anorèxia nerviosa: Trastorn de la conducta alimentària en què es restringeix voluntàriament la ingesta d'aliments a causa de l'obsessió per controlar la nutrició i evitar l'augment de pes.

  • Anticlinal: Plec convex que conté en el nucli els estrats més antics.

  • Anticlinori: Conjunt de plecs que formen un gran anticlinal.

  • Antiforme: Superfície plegada que dibuixa una convexa cap amunt.

  • Antracita: Carbó mineral evolucionat, el més ric en carboni, d'aparença homogènia, lluent, fràgil i de fractura irregular, de color negre o gris de ferro, que es diferencia de l'hulla perquè conté una quantitat reduïda de matèries volàtils.

  • Anur: Amfibi que no té cua en l'estat adult, com ara els gripaus i les granotes.

  • Aparell: Conjunt d'òrgans formats per teixits diferents que treballen de manera coordinada per realitzar una funció.

  • Aparell circulatori: Aparell que s'encarrega de recollir els nutrients de l'intestí i l'oxigen dels pulmons per transportar-los fins a totes les cèl·lules del cos. També transporta les substàncies de rebuig que produeixen les cèl·lules fins a l'aparell excretor, o fins a l'aparell respiratori en el cas del diòxid de carboni, per expulsar-les cap a l'exterior.

  • Aparell de Golgi: Orgànul format pel conjunt de dictisiomes de la cèl·lula. Té les funcions següents: sintetitzar glúcids; emmagatzemar i concentrar proteïnes, enzims i hormones; i formar lisosomes.

  • Aparell digestiu: Aparell que s'encarrega del processament de l'aliment, és a dir, de la seva preparació a fi que pugui ser absorbit pel cos humà i transportat cap a les cèl·lules.

  • Aparell excretor: Aparell encarregat d'eliminar totes les substàncies de rebuig que poden ser perjudicials o inútils per l'organisme.

  • Aparell locomotor: Conjunt format pels músculs esquelètics i l'esquelet encarregat de materialitzar la major part de les respostes que el nostre cos dóna als estímuls externs.

  • Aparell respiratori: Aparell que s'encarrega de captar del medi exterior l'oxigen necessari per a la respiració de les cèl·lules del nostre cos, i d'expulsar el diòxid de carboni que produeixen.

  • Aparell urinari: Aparell constituït pels ronyons i els conductes urinaris que s'encarrega de la funció excretora.

  • Aqüífer: Formació geològica en què s'emmagatzemen i circulen les aigües subterrànies tot aprofitant la porositat de la roca que les acull en arribar a una capa de roques impermeables.

  • Aràcnid: Artròpode, generalment terrestre, que presenta el cos dividit en cefalotòrax i abdomen, i que està format per un parell de quelícers i un parell de pedipalps a la boca, i quatre parells de potes. En són exemples els escorpins, les aranyes i els àcars.

  • Arbre: Vegetal superior que té la tija transformada en un tronc, a la part més alta del qual apareixen les branques.

  • Arbre de fulla caduca: Arbre que perd totes les fulles a l'hivern com a resultat d'una adaptació al fred i les recupera a la primavera.

  • Arbre de fulla perenne: Arbre que conserva les fulles tot l'any, encara que les va canviant.

  • Arbust: Vegetal superior que es ramifica des del terra i, per tant, no té una tija principal.

  • Arc de Sant Martí: Fenomen meteorològic consistent en l'aparició d'un arc lluminós format pels colors de l'espectre solar (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat) produït per la reflexió i la refracció dels raigs solars en les gotes de pluja.

  • Arc insular: Filera corbada d'illes situada enfront dels continents.

  • Arèola mamària: Zona de color fosc que envolta el mugró.

  • Argila: Roca formada per partícules molt fines de diversos minerals, com els silicats de ferro, alumini i alguns de potassi.

  • Arrel: Part de la planta, generalment subterrània, que té la funció d'absorbir l'aigua i les sals minerals del sòl i de fixar la planta al sòl.

  • Artèria: Vas sanguini de paret gruixuda, que transporta la sang des del cor fins als teixits.

  • Arteriosclerosi: Engruiximent, enduriment i a vegades oclusió (trombosi) de les artèries.

  • Artròpode: Animal invertebrat d'estructura complexa que té el cos recobert per un esquelet extern o exosquelet, i que presenta unes extremitats formades per apèndixs articulats dividits en artells.

  • Assecament de sòlids: Tècnica de separació que serveix per separar mescles heterogènies formades per un sòlid i un líquid que consisteix a eliminar quantitats petites de líquid mesclades amb un material sòlid.

  • Astenosfera: Capa de la Terra situada sota la litosfera, de consistència relativament plàstica i viscosa i en la qual la velocitat de propagació de les ones sísmiques es redueix considerablement. El seu límit superior és molt variable: de 50 a 80 km sota els oceans i de 100 a 300 km sota els continents, encara que pot ser més gran en alguns escuts estables. El seu límit inferior, en canvi, no està ben determinat i diferents autors donen valors que oscil·len entre 250 i 650 km de profunditats des de la superfície.

  • Asteroide: Cos celeste bastant més petit que un planeta.

  • Astre: Cos celeste de forma determinable, aïllat en el cosmos i que es mou d'acord amb determinades lleis.

  • Astronomia: Ciència que estudia tot allò relacionat amb els planetes, les estrelles i les galàxies, és a dir, amb els astres.

  • Atmosfera: 1. Capa gasosa que envolta la Terra constituïda principalment per un 78 % de gas nitrogen i un 21 % de gas oxigen. 2. Unitat de pressió que equival a 1,013 · 105 Pa i correspon a la pressió atmosfèrica normal a nivell del mar. El seu símbol és atm.

  • Atmosfera primigènia: Atmosfera primitiva de la Terra formada, fonamentalment, per diòxid de carboni, nitrogen, hidrogen, heli i sulfur d'hidrogen, però que no contenia oxigen.

  • Àtom: Part més petita de la matèria que es pot combinar químicament per formar substàncies.

  • Au: Animal vertebrat que té les extremitats davanteres transformades en ales aptes per al vol, que es reprodueix per fecundació interna, ovípar, homeoterm, i que té el cos recobert de plomes, el cor amb quatre cavitats, la respiració pulmonar i un bec.

  • Aurícula: Cadascuna de les cavitats del cor situada a la part superior. L'aurícula dreta rep la sang de tot el cos a través de les venes caves, i l'aurícula esquerra rep la sang dels pulmons a través de les venes pulmonars.

  • Aurora polar: Meteor lluminós que es produeix a l'alta atmosfera, prop de les regions polars, d'origen lligat a emissions solars.

  • Autosoma: Cromosoma que no presenta informació relacionada amb el sexe d'un organisme.

  • Avenc: Cavitat oberta en un terreny calcari per dissolució i eixamplament d'una fissura, generalment en forma de pou vertical.