Ciències de la Naturalesa

[ IMPRIMIR ]

Imatges

Unitat 01

Figura 1.1 A les proves esportives de vegades el temps s'inicia amb un tret, un senyal acústic, el canvi de color d'un semàfor, etc.

Figura 1.2 En la imatge es pot comprovar com, segons qui sigui que observi, es pot dir que un cos està en moviment o en repòs.

Figura 1.3 El desplaçament és la distància en línia recta que hi ha des de la biblioteca (posició final) fins a casa de la Maria (posició inicial i sistema de referència), que en aquest cas es correspon amb la línia recta de color negre.

Figura 1.4 Desplaçament i espai recorregut.

Figura 1.5 El Pere, la Maria i el Lluís van al mateix institut i tots tres viuen al mateix edifici. El Pere va a l'institut en cotxe, la Maria va caminant i el Lluís va en bicicleta.

Figura 1.6 Quan viatgem en cotxe des d'una ciutat cap a una altra, per exemple de Barcelona a Lleida, la velocitat no és sempre la mateixa al llarg de tot el recorregut.

Figura 1.7 Observació del moviment

Unitat 02

Figura 2.1 Si deixéssim caure dos cossos de massa i forma diferents (com la ploma i el martell de la figura) en absència d'aire, per exemple a la Lluna, caurien a la mateixa velocitat.

Figura 2.2 Les forces tenen diferents direccions.

Figura 2.3 Les forces tenen la mateixa direcció i sentit.

Figura 2.4 Situació en què se sumen dues forces amb la mateixa direcció i el mateix sentit.

Figura 2.5 La imatge il·lustra una situació en què se sumen dues forces amb la mateixa direcció i sentits oposats.

Figura 2.6 Quan llencem un cos, generalment sempre acaba caient. Però si el llencéssim a una velocitat molt elevada, fins i tot podria arribar a situar-se en òrbita al voltant de la Terra.

Figura 2.7 Mesures amb un dinamòmetre.

Unitat 03

Figura 3.1 El cicle de l'aigua a la natura.

Figura 3.2 Si es posa en contacte l'aigua calenta d'un recipient amb uns glaçons de gel, la temperatura de l'aigua baixa per efecte de la transferència de calor entre els cossos.

Figura 3.3 En els processos de transformació de l'energia, sempre n'hi ha una part que es degrada i passa a l'entorn, però no desapareix.

Figura 3.4 Representació de la Terra i el seu camp gravitatori.

Figura 3.5 Si deixem caure un objecte pel pendent d'una muntanya veurem com baixa cada cop més ràpidament. Això es deu al principi de conservació de l'energia.

Figura 3.6 El Sol, l'aigua, el vent, la biomassa i l'energia de l'interior de la Terra són energies renovables.

Figura 3.7 Els bots de la pilota d'esquaix.

Unitat 04

Figura 4.1 Representació de les partícules que segons la teoria cineticocorpuscular donen origen a l'energia interna de la matèria.

Figura 4.2 Termòmetres que marquen, a l'escala, valors de referència diferents.

Figura 4.3 La calor cedida pel cos a major temperatura és igual a la calor absorbida pel cos a menor temperatura fins que els dos cossos tenen la mateixa temperatura, és a dir, la temperatura d'equilibri.

Figura 4.4 Quan hi ha una transferència de calor entre dos cossos, la calor cedida pel cos a major temperatura és igual a la calor absorbida pel cos a menor temperatura.

Figura 4.5 Representació dels tres estats de la matèria segons la teoria cineticocorpuscular.

Figura 4.6 Juntes de dilatació en un edifici i en una carretera.

Figura 4.8 La calor del Sol arriba a la Terra mitjançant la radiació.

Figura 4.9 El metall del radiador s'escalfa a una temperatura determinada i emet energia en forma de radiació que escalfa l'aire del seu voltant.

Figura 4.7 Mai no hem d'agafar un utensili metàl·lic que està al foc si no és pel mànec, perquè els metalls son grans conductors de la calor.

Figura 4.10 Determinació de la temperatura d'equilibri d'una mescla.

Unitat 05

Figura 5.1 En les ones transversals les partícules del medi oscil·len de manera perpendicular a la direcció de propagació de l'ona.

Figura 5.2 Les manifestacions del so es representen mitjançant ones.

Figura 5.3 L'eco es produeix quan un so es reflecteix en un obstacle i torna al receptor.

Figura 5.4 Representació de l'espectre electromagnètic.

Figura 5.5 En els eclipsis podem observar àrees d'ombra i de penombra.

Figura 5.6 Representació de la llei de la reflexió.

Figura 5.7 Representació de la llei de la reflexió especular.

Figura 5.8 Representació de la llei de la reflexió difusa.

Figura 5.9 En el nostre entorn hi ha nombrosos objectes, eines i instruments formats per lents: ulleres, càmeres de fotografia i de vídeo, microscopis, telescopis...

Figura 5.10 Lent convergent amb el focus.

Figura 5.11 Imatge formada per una lent convergent.

Figura 5.12 Imatge formada per una lent divergent.

Figura 5.13 Quan la llum arriba a un objecte, aquest absorbeix alguns colors i en reflecteix uns altres.

Figura 5.14 La propagació de la llum.

Unitat 06

Figura 6.1 Meteorització de les roques a causa del desenvolupament de les arrels arbres.

Figura 6.2 Esquema de l'estructura d'un torrent.

Figura 6.3 Esquema d'un aqüífer.

Figura 6.4 Esquema d'una glacera de tipus alpí.

Figura 6.5 Evolució d'un penyasegat i formació d'una plataforma d'abrasió.

Figura 6.6 Procés de formació d'una duna.

Figura 6.7 Evolució del delta de l'Ebre en els darrers 2.000 anys. Com es pot observar, els sediments han anat augmentant amb el pas del temps.

Figura 6.8 Mapa topogràfic.

Figura 6.9 Pautes per a la realització d'un perfil topogràfic.

Unitat 07

Figura 7.1 Estructura bàsica d'un volcà central.

Figura 7.2 L'erupció d'un volcà de tipus hawaià.

Figura 7.3 L'erupció d'un volcà de tipus estrombolià.

Figura 7.4 Estratovolcà en erupció.

Figura 7.5 Erupció de tipus plinià.

Figura 7.6 Cinturons de foc de la Terra, on es concentren la quasi totalitat dels volcans actius.

Figura 7.7 Propagació de les ones sísmiques des del focus o hipocentre d'un terratrèmol.

Figura 7.8 Epicentres i magnitud dels principals terratrèmols enregistrats a Catalunya des del 1996.

Unitat 08

Figura 8.1 La direcció de la capa està representada com la mesura de l'angle alfa, i el cabussament, com la mesura de l'angle beta.

Figura 8.2 Tipus d'esforços tectònics.

Figura 8.3 Elements d'una falla.

Figura 8.4 Tipus de falles segons el moviment relatiu dels blocs: a) falla vertical, b) falla normal, c) falla inversa, d) falla de direcció.

Figura 8.5 Elements d'un plec.

Figura 8.6 Blocs diagrama que representen una associació de plecs en forma d'anticlinori, de sinclinori i d'isoclinori.

Figura 8.7 Mapa de les plaques tectòniques.

Figura 8.8 Reajustaments isostàtics per flux de material de l'astenosfera (a) i per canvis de volum en els materials de la litosfera (b).

Figura 8.9 La formació d'un orogen a partir de forces de compressió.

Figura 8.10 Evolució d'una conca sedimentària en una serralada.

Figura 8.11 Mapes geològics simplificats que mostren uns materials que estan enumerats tenint en compte l'edat.

Figura 8.12 Mapa geològic esquematitzat dels Pirineus.

Figura 8.13 Mesura de la direcció d'un pla.

Figura 8.14 Mesura del cabussament d'un pla.

Unitat 09

Figura 9.1 El cicle de les roques i els processos geològics externs i interns.

Figura 9.2 Mapa geològic de Catalunya.

Figura 9.3 Perfil d'un sòl evolucionat. S'hi poden observar els tres horitzons.

Figura 9.4 Mapa dels usos del sòl a Catalunya.

Figura 9.5 La contaminació del sòl té uns efectes molt greus sobre el medi ambient (aigües superficials i subterrànies, conreus...) i sobre tots els organismes vius, incloent-hi l'ésser humà.

Figura 9.6 Signes convencionals més comunament utilitzats en els mapes geològics.

Figura 9.7 Mapa topogràfic.

Figura 9.8 Mapa mut de Catalunya.

Figura 9.9 Tall geològic.

Figura 9.10 T'atreveixes a interpretar la història geològica del tall següent?

Figura 9.11 T'atreveixes a interpretar la història geològica del tall següent?

Unitat 10

Figura 10.1 Els éssers inanimats no presenten funcions vitals ni estan formats per cèl·lules.

Figura 10.2 Tots els éssers vius tenen característiques comunes.

Figura 10.3 L'aparició dels microscopis va fer possible el descobriment i l'estudi de les cèl·lules.

Figura 10.4 Els teixits estan formats per cèl·lules i formen òrgans que al seu torn formen aparells o sistemes.

Figura 10.5 Si un àtom mesurés un centímetre, una cèl·lula podria arribar a ser com el Tibidabo, i un ésser humà, tan gran com 10 vegades el planeta Terra.

Figura 10.6 La membrana plasmàtica delimita la cèl·lula i en separa l'interior de l'exterior.

Figura 10.7 La cèl·lula procariota presenta un seguit de característiques específiques.

Figura 10.8 Els models cel·lulars eucariotes, animal i vegetal, tenen moltes característiques comunes i algunes que en permeten la diferenciació.

Figura 10.9 Els lisosomes, sintetitzats a l'aparell de Golgi, digereixen el contingut dels vacúols.

Figura 10.10 El mitocondri obté l'energia necessària per al funcionament de la cèl·lula.

Figura 10.11 La part central del centrosoma està ocupada per dos centríols (a la imatge), que formen el diplosoma.

Figura 10.12 El cloroplast és un plastidi amb clorofil·la. Permet la transformació de matèria inorgànica en orgànica mitjançant la fotosíntesi.

Figura 10.13 Una gran part de les funcions relacionades amb el material genètic es realitzen en el nucli.

Figura 10.14 Quan el DNA es compacta forma els cromosomes.

Unitat 11

Figura 11.1 Algunes substàncies poden entrar i sortir de la cèl·lula a través dels porus que formen les proteïnes integrades (difusió, sense consum d'energia).

Figura 11.2 La fotosíntesi que té lloc als cloroplasts de les cèl·lules eucariotes permet obtenir matèria orgànica en forma de glúcids a partir de matèria inorgànica.

Figura 11.3 Mitjançant la fagocitosi i la digestió, les cèl·lules poden obtenir matèria orgànica de l'exterior que no pot ser absorbida directament.

Figura 11.4 El conjunt de processos que permeten a la cèl·lula obtenir energia, finalitzen en molts casos amb la respiració cèl·lular que es realitza al mitocondri.

Figura 11.5 Les cèl·lules que realitzen el moviment ameboide es desplacen mitjançant l'emissió de pseudopodis.

Figura 11.6 Les cèl·lules que presenten moviment vibràtil es desplacen gràcies al moviment dels cilis o dels flagels.

Figura 11.7 Profase. Metafase. Anafase. Telofase.

Figura 11.8 Citocinesi.

Figura 11.9 Formes de divisió de les cèl·lules.

Figura 11.10 Com a resultat de la meiosi es produeixen cèl·lules filles haploides a partir d'una cèl·lula mare diploide.

Unitat 12

Figura 12.1 Conjunt dels mecanismes que permeten dur a terme el procés de la fotosíntesi.

Figura 12.2 L'estòmac d'un herbívor remugant té dues parts ben diferenciades, cadascuna amb dues cavitats.

Figura 12.3 Aparell circulatori tancat.

Figura 12.4 Aparell circulatori obert d'un artròpode.

Figura 12.5 Els vertebrats respiren pels pulmons. La sang pobre en oxigen surt del cor per l'arteria pulmonar, s'oxigena en els pulmons i és reconduïda cap al cor per les quatre venes pulmonars.

Figura 12.6 En la respiració branquial, el peix pren l'aigua per la boca, la filtra per les brànquies, que n'extreuen l'oxigen i expulsen el diòxid de carboni, i finalment, l'expel·leix per l'opercle (o per les fenedures branquials en els peixos cartilaginosos).